dimecres, 26 de maig de 2010

Quotidianitats absents - XI –

Temps de flors [XXIV]

Imatge en blanc i negre.

De vegades sóc al somni.
Fent temps per una veritat
sense pressa.

3 comentaris:

Joana ha dit...

Qui pogués somiar-te !! :)))
Nanit poeta!

Carme ha dit...

Somiar és una bona manera de fer temps... i qui sap si és que la veritat no té mai pressa.

Una abraçada de bona nit!

barbollaire ha dit...

Joana somniar-me és fàcil! el que és realment difícil és viure'm..

Un petó ben dolç, nina
:¬)*

Carme no sé si té pressa o no...
Però de vegades es fa gruar...

Petó, dolç, de mitja tarde
:¬)*

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape