dimarts, 18 de maig de 2010

Quotidianitats absents - VIII –

El bes

Aquí comença tot el que ha de venir.
El carrer recorda les nostres passes,
el somriures i aquell lleu frec,
casual, de les mans.

Miràvem, desafiants i altius,
al nostre voltant.
Com qui espera la sirena,
greu, d’un vaixell que salpa
cap a mars blaves i transparents.

On els cossos es transformen
en l’expressió del sentiment.
I s’escriuen, en els espais enormes
de les curtes nits d’estiu,
el desig imparable de l’amor.

Aleshores, entràvem en una botiga.
I per mantenir el somni,
entre dues fileres de prestatgeries,
ens regalàvem el més petit, dolç
i furtiu bes.


6 comentaris:

barbollaire ha dit...

Romanço
(Miquel Martí i Pol - Oscar Mas / Disc: Arran d'alba)

Si ens besem pels carrers
trontollaran les cases,
les dones del raval
ho contaran al batlle,

vindran guàrdies civils
empunyant simitarres,
dos frares del Remei
i el sometent amb arma.

Convictes de mant crim
ens penjaran a plaça,
quan ja siguem penjats
repicaran campanes,

acudirà la gent,
proclamaran l'alarma
i el batlle, modestet,
dirà quatre paraules.

Serà un dia revolt
amb molta tramuntana,
com brandarem, amor,
tota la santa tarda!

Per veure'ns vindrà gent
de tota la comarca,
algú dirà: és molt trist,
i ens mirarà les cames.

Entorn del cadafal
nenes uniformades
recaptaran diners
per les missions de l'Àsia.

En ser que sigui fosc
tornarem cap a casa,
gats adúlters viuran
la nit a les teulades.

Ens farà mal el coll,
tindrem les mans ben balbes,
els ulls inflats pel vent
i un tremolor a les cames.

Sinistres vigilants
armats amb forca i dalla
percaçaran arreu
parelles amagades.

Abans no es faci clar
fugirem cap a França
pels vells camins del bosc
disfressats de captaires.

Quan ja siguem ben lluny,
en qualsevol obaga,
cremarem els vestits
i esborrarem el rastre.

Llavors, lliures i sols,
sense dir cap paraula
ens besarem de nou
amb una força estranya.

Carme ha dit...

Un dia, vaig estar buscant el romanço per escoltar-lo i no el vaig saber trobar. Jo en tinc una versió que no és aquesta i que l'he de trobar. En un homenatge a Martí Pol, quan va fer 70 anys, van editar un disc de cançons on fins i tot n'hi havia alguna cantada per ell mateix. Entre elles el romanço, però era una altra versió.

El romanço explica una història, dura i bonica al mateix temps.

El teu poema n'explica una altra, també la trobo molt bonica.

Bona nit poeta. Un petó.

Gràcies

novesflors ha dit...

Crec que aquest Romanço l'he sentit cantat per Maria del Mar Bonet.

Arare ha dit...

els besos furtius són els millors :)

besets furtius

fanal blau ha dit...

Jo ara et deixo un petonet de bona nit...:)

barbollaire ha dit...

Carme gràcies...
Està clar que són històries diferents.
I que jo no puc, ni vull, comparar-me amb en MMiP.
Un petonet dolç :¬)*

novesflors és cert! La Maria del Mar en té una versió, crec recordar que al seu disc a l'Olympia.

Arare aiiiiixxxxxx! reina del Harem...
esto no me lo dice usted en vivo y en directo! (i fora d'hores d'oficina) X¬DDDDDDDDDDDDDDD

Petonets dolçament furtius
:¬)*

fanal blau un petonet de migdia ;¬)

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape