Quotidianitats absents - VIII –

Aquí comença tot el que ha de venir.
El carrer recorda les nostres passes,
el somriures i aquell lleu frec,
casual, de les mans.

Miràvem, desafiants i altius,
al nostre voltant.
Com qui espera la sirena,
greu, d’un vaixell que salpa
cap a mars blaves i transparents.

On els cossos es transformen
en l’expressió del sentiment.
I s’escriuen, en els espais enormes
de les curtes nits d’estiu,
el desig imparable de l’amor.

Aleshores, entràvem en una botiga.
I per mantenir el somni,
entre dues fileres de prestatgeries,
ens regalàvem el més petit, dolç
i furtiu bes.