dilluns, 3 de maig de 2010

Quotidianitats absents - II -

Desprès del cafè

La quietud de les aromes
dels llavis
pels viaranys amagats
de les pells,
guarniran el fals buit
de la distància.

Et diré el nom en el silenci.
I serà com el palpitar
de les flors que ens inunden
quan fugim,
de contraban,
cos endins.



5 comentaris:

onatge ha dit...

Les aromes ens duran
lluny de la multitud
i entre pell i pell
trobarem els camins
de vida humits de passió...

Després de dir
el teu nom, el silenci
farà l'eco als meus llavis
i com si fossim flors
el pol·len germinarà
ben endins...

Salut i paraules.
onatge

mar ha dit...

quina delicadesa d'imatge i paraules...

gràcies per regalar-nos-les!

bona setmana!

zel ha dit...

i els viaranys planers
de l'amor senzill,
ens amagaran
totes les absències,
que en els nostres ulls
hi ha tot el futur
d'una nova vida
sense distàncies


petonassos, estimat poeta

barbollaire ha dit...

onatge quina passada! quasi em fa vergonya mantenir les meves paraules després de llegir-te...

Moltes gràcies :¬)*

mar gràcies a tu per venir!
bona setmana!

zel m'agrada tant!! és tant bo!
gràcies nina estimada!
Petons!
;¬)**

Carme ha dit...

Viaranys amagats
dels pensaments
guarneixen de flors
els noms del silenci.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape