Cançons a la calanca – L –

Qualsevol tarda
ens omplirem d’aromes
i besades.

Dipositarem pètals
a les pells humides
de salives i suors.

Les mans traçaran
camins desconeguts
de infinita dolcesa.

Qualsevol tarda,
inesperada,
l’amor ens brollarà als cossos
com en un desig, foll,
de Primavera.