dijous, 18 de març de 2010

Cançons a la calanca – XXXVI –

Sols queden les petjades

Recordar fotografies
que mai ens vam fer.
El darrer petó
sota un Arc de Sant Martí
blanc.

La neu als cossos.

I el dibuix,
erràtic,
de les petjades de l’oblit.

4 comentaris:

Cris (V/N) ha dit...

Noi com sempre, em deixes muda d'adjectius.... sublim li escau a aquesta entrada com anell al dit.... Petons pre-primaverals, poeta, fantàstic el post :)

resseguint ha dit...

mmmmmm...nostàlgia de moments no viscuts
és el què acabo de reviure!
M'ha encantat el post!

novesflors ha dit...

Hauria pogut ser però no va ser. Tu ho dius meravellosament en un parell de versos.

barbollaire ha dit...

Cris bé, ja vam esbrinar que no era jo, sinó el refredat...X¬DDDD

Petonet nina :¬)*

resseguint gràcies i benvingut/da

novesflors Gràcies!!

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape