Cançons a la calanca – XL –

Petxines i cargols

Endreço mots cristal·lins,
prenyats de màgia oceànica,
en fràgils corns marins.

Paraules que beurem,
amb fruïció, qualsevol tarda.
Escampant-les,
pausadament,
a les esquenes nues.

Traç que el desig dibuixa.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada