![Rostres del Carnaval [XIII] - Barceloneta -](https://lh4.googleusercontent.com/proxy/_Q5oleEWE8DGwO9Z8sNzgkwxcJwtn3NN0B0r4haLZ3DJqDopSFfbUw_yX5vXqfz6Ak4OwyXg49uqjlZh-7avkHv5gGm5HGScSpbk2FHw7tsE0pI=s0-d)
Em dic Salom, fill de Sinera.
Contemplo el buit, mirant enrere.
I, temps enllà, només m’espera
desert, tristor d’hora darrera.
Salvador Espriu
(XXXIII -Llibre De Sinera-
Túrnez & Sesé amb amb Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries
Disc:L'Arbre De L'Esperança)
.JPG)
9 comentaris:
XXXIII (Llibre de Sinera)
(Salvador Espriu - Daniel Sesé)
Pels mancaments
atansa el torb
la inflor del ventre
de la mort.
Els músics rars
dintre de l'ou
afinen cordes i fiscorns.
L'alta amplitud
del cel no romp
el dens esglai
parat del grop.
Llevant és fosc,
ponent és orb.
Avall i amunt
no hi ha claror.
Braços de pop
a poc a poc
van escanyant
els nostres mots.
A l'esbotzat
concert jo sóc
tibant, sofrent
pell de tambor.
Venia l'aigua
a grossos bots
pels llargs rials.
Els gossos folls
de les canilles
de la por
m'esparracaven
vells enyors.
I llença el temps,
sense remor,
ben arrasats
el camp, el bosc,
la cort, la llar,
l'humil rebost,
a mar uns ulls
eixuts de plor,
ganyes de peix,
tel de moltó,
deixalles, sang,
un brut sarró,
un cap ja buit
de tot record.
Uau barbolaire quin rostre, du la vida amb totes les seves experiències marcades a la pell, el pas del temps, la juventut passada, el sol, la força, el que fou, el que és i tot el que té per contar i com sempre ben acompanyada amb belles paraules. Un luxe!!!
Com pots plasmar aquestes mirades ??
Fantàstic Miquel àngel !!
Una abraçada !! Núria
Genial, barbollaire!
Rei, una retrat BRUTAL.... M'has deixat sense paraules, tu ja ho has dit tot.... Només donar-te les gràcies i deixar-te un petó :)
Uuufff! Quin retrat, com diu la Cris: BRUTAL!
Saps captar tan i tan bé les mirades... que no calen paraules afegides.
Per cert, les escollides, perfectes també.
I APROFITO A FELICITAR-TE PELS PREMIS DE FOTOGRAFIES!!!
HO SABIA!!! NO PODIA SER DE CAP ALTRA MANERA!!! ETS UN CRACK!!!
;)
;)
;)
Petonets dolços!
Has guanyat premis Barbollaire? No m'estranya gens. Sempre he trobat que feies unes fotos genials. Felicitats mil! Moltes!
Miquel Gràcies! Vaig tenir sort al trobar aquest home.
I les paraules són del mestre Espriu.
Núria (fènix) molta sort? i un xic de paciència per fer la foto?
Fanal blau encara no he vist la teva
:¬)*
Cris gràcies, però com ja he dit, ha sigut sort.
Era relativament fàcil fer robats enmig de tanta gent...
Que et torni la paraula, nina. I les gràcies sempre a vosaltres per venir i per les vostres paraules.
Moltíssimes gràcies pel petó.
Amb el teu permís un parell de ben dolcets
:¬)**
- assumpta - vaaaaa! he de reconèixer que vaig aconseguir alguns retrats força decents. Els trobareu al link de les vistes dels del pati.
moltes gràcies per la confiança amb això del premi
Petonets dolços nina
:¬)***
Mortadel.la al concurs de fotos blogaires de la Dejà, el Te La Mà, Joana i robertinhos...
Han tingut a bé escollir dues fotos meves.
Petonet dolç i gens refredats :¬)*
Impactant la fotografia, barbollaire.
Gràcies per afegir-te a l'homenatge a Espriu.
Publica un comentari a l'entrada