Cançons a la calanca – XXXI –

T’imagino imaginant-nos
desorientar la brúixola
del seny
mentre respirem descalços.

Recolzar-nos a l’horitzó.
Posar-nos de puntetes
i tafanejar damunt els núvols.

Enfonsar-nos al mar.
I, en sortir,
enquadernar la sal
que espurneja el desig.

Degotar-nos pels rinxols
impossibles de les paraules
escrites en agendes
de sorra.