Cançons a la calanca – XXVIII –

Ens dibuixa la tarda
amb els murmuris,
a cau d’orella,
de mots plaents.

Ens porta de la mà
entre escumes
de tendre salvatgia
que tenen gust de tu i de mi.

I, quan la llum s’esmorteeix,
la remor brillant dels esguards
ens retroba.

Càlids colors de còdols,
polits pel mar,
als llavis.

(Du Bout des Levres - Barbara / Disc: La Dame Brune 67-68)