Cançons a la calanca – XXVI –

Final del passeig - Sant Pol -


I ara que és la fressa
del mar
la que retruny a les oïdes,
m’aboco a un espai fràgil,
salobre,
com la memòria del teu cos
- en tardes que m’he embriagat de tu -
a la meva boca.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada