dissabte, 9 de gener de 2010

Cançons a la calanca - XIX –

Esperant el sol - Sant Pol
No seuré.

Cap sol no pot escalfar
la teva absència.


(Meu Cel Colorit - Òscar Briz / Disc: Quart creixent)

12 comentaris:

barbollaire ha dit...

Meu cel acolorit
(Òscar Briz / Disc: Quart Creixent)

Verd dolç i aclaparant
És el caire de totes les teues formes
Roig, és per amants
Som víctimes de fletxes poc ordinaries
Blanc per la roba interior
I els teus acollidors llençols
I si et dic la veritat
He deixat de pintar el meu cel només de blau
I tot ho he fet per tu

El rosa es fa morat
Quan hem dius que encara pesa força el teu passat
Gris, el cel és nu
Creus que encara és massa prompte per dir-te que et vull

Blanc per la roba interior
I els teus acollidors llençols
I ara et dic la veritat
He deixat de pintar el meu cel només de blau
I tot ho he fet per tu

Roses al voltant del llit
I un somriure amb la brisa del matí
Em diuen que potser ho he aconseguit

XeXu ha dit...

Brrrr, avui t'has superat, tan amb la foto com amb les paraules. Espectacular.

elur ha dit...

oh... doncs és una llàstima Poeta, sembla un lloc i un moment preciós.

Petons i abraçades, pilons!

Frannia ha dit...

L'absència és una presó de molts barrots, l'ombra dels quals envaeix totes les coses. L'absència és un seient eternament buit. Magnífica imatge.

Anna ha dit...

Cap sol no pot escalfar
la teva absència.....

Gràcies poeta, precios.
Petonets dolços.

fanal blau ha dit...

Puc seure una estona a contemplar el mar?

Preciós!

Carme ha dit...

La llum
amb reflexos multicolors
suspesos en mig de l'aire,
amb guspires brillants
just arran de l'aigua
omple el matí
i vesteix de blaus i violetes
la nuesa de qualsevol absència.

- assumpta - ha dit...

Davant una absència, cap sol ens escalfa prou.

Precioses les paraules i la fotografia... que en puc dir?
Fantàstica!!!

Sembla que el mateix banc alçi el cap deixant-se estimar pel sol.
=)

barbollaire ha dit...

XeXu gràcies company!
Una abraçada! ;¬)

elur si ho és. Però com tu saps molt bé, sense necessitat de tristeses, no sempre trobem aquella escalfor.
O si més no, la trobem més a faltar...

abraçades infinites.
Una bosseta de petons dolcíssims, inyu.
:o)***

Frannia jo no hauria explicat millor...
Un petonet ;¬)*

Anna gràcies a tu, ullassos!
Petonet dolç :¬)*

fanal blau recorda que feia rasca...
Petonet dolç :¬)*

Carme les teves paraules són un regal tant bell!!!!
Fan esgarrifar!
Un petó dolç, dolç, nina
:¬)***

- assumpta - m'aviciaràs amb tants afalacs !
Gràcies nina!
Petonet dolç :¬)***

novesflors ha dit...

Caram, quan he vist la foto he pensat, hi seuria una mica per contemplar la mar, però tot d'una, he llegit els versos i ja que anava a seure he pegat un bot per evitar-ho i no trencar el moment poètic.
Molt bonic.

Miquel ha dit...

Al marge del que transmet la foto que és molt... em crida l'atenció com la part superior de l'arrambador dibuixa la línea de l'horitzó, tot i no ser recte. Preciosa foto!!

barbollaire ha dit...

novesflors tampoc era necessari que tu no ho facis.
Les meves absències, entre setembre i diumenge, farà un any que les tinc.

I no puc, ni vull, deixar d'enyorar-les

Gràcies, nina ;¬)*

Miquel un pur efecte òptic!! (o sort! X¬DDDDDDDD)
Gràcies company!

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape