dissabte, 20 de juny de 2009

Alquímies Ondulants - V -



Sobrevolar les remors
del teu cos
fins trobar el gust
del teu recer,
esculpit pel xipolleig
espurnejant de les salives.

6 comentaris:

Joana ha dit...

Per palpar, molsut, tou...tendre! :)
Bon cap de setmana amic poeta!

Carme ha dit...

Ahir, vaig escoltar la remor dels còdols grossos quan topaven entre ells en retirar-se cada onada. Era una remor que no podia deixar d'escoltar... una mica més, una mica més...

Volia dir que és un poema molt bonic i molt tendre!

fanal blau ha dit...

poeta...

com diu la carme, és bonic i tendre...
jo afegiria, que ets bonic i tendre...

the silver blue sea ha dit...

Feliç solstici :)

Jesús M. Tibau ha dit...

m'apunto a ser explorador

barbollaire ha dit...

Joana bàsicament tendre, no?
Petonet dolç, nina :¬)*

Carme Gràcies, nina...
mmmmmmmmhhhhh el só de l'aigua, les onades...
una música molt suggeridora

Una bosseta de petonets dolços, nina
:¬)***

fanal blau ja saps que jo més que bonic, resulton.
i tendre... doncs bé, si, és cert. I més encara si no aconsegueixo perdre aquest quilos de més que tinc!! X¬DDDDD
Petonet dolç, nina :¬)*******

Silver blue tard, però desitjo que també hagi sigut bo per tu!!!

Jesús M. Tibau som-hi doncs!!! (bé però cada un per separat, eh?) ;¬P

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape