Alquímies Ondulants - III -
T’escric des d’un port
de mans que palpiten.
Mentre faig ofrena
als deus de flors
i fuites vermelles.
T’escric abans de salpar
per circumval•lar
el teu cos.
L’horitzó és un paisatge
transparent
que mirem als ulls.
T’escriuré, de nou,
capbussant-me
en les dolceses
més secretes.
Naufragi plaent
entre cabells desbullats.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada