Alquímies Ondulants - III -

Ateneu Barcelonés

T’escric des d’un port
de mans que palpiten.

Mentre faig ofrena
als deus de flors
i fuites vermelles.

T’escric abans de salpar
per circumval•lar
el teu cos.

L’horitzó és un paisatge
transparent
que mirem als ulls.

T’escriuré, de nou,
capbussant-me
en les dolceses
més secretes.

Naufragi plaent
entre cabells desbullats.

Comentaris