dijous, 11 de juny de 2009

Alquímies Ondulants - II -



Capvespres lents.
Carícies tènues
com vibracions
de núvols esfilagarsats.

Estols d’ocells
s’enlairen fent rotllana.

De la mateixa manera
s’enfilen els tactes
per les pells nues.

5 comentaris:

kweilan ha dit...

El poema és preciós i la foto, fantàstica.

USD ha dit...

imatges i paraules que traspuen pau

Carme ha dit...

En la llum del capvespre,
l'aire sembla més suau,
i la mar més plàcida,
es ponen els mots,
darrera un núvol.

Anna ha dit...

Que bonic poeta.... Preciós.
Nanit****

barbollaire ha dit...

kweilan moltes gràcies!!! intento millorar dia a dia (o si més no, no empitjorar ;¬))

USD gràcies!

Carme quina bellesa de paraules...
Fan tremolar.
Gràcies estimadíssima nina
Una capseta de petons dolços :¬)***

Anna moltes gràcies eh... ummmmhh(i jo ara que et dic. ullassos? cuerpasso? X¬DDDDDDD)
carinyo!!
Petonet dolç :¬)******

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape