dijous, 14 de maig de 2009

Anònims – XCVIII –



Pengem un sol amb els colors
de les paraules
que es mormolen
a mitjanit.

Pessigolles tèbies
que recollim al cos.

5 comentaris:

montse ha dit...

Gràcies pel teu amable comentari en el meu blog.Això m'ha donat l'oportunitat de conéixer els teus i he pogut comprovar que ets una persona amb molta sensibilitat...Enhorabona!!
Una abraçada.

Carme ha dit...

Això és com un sol de mitjanit, poeta.

Que tinguis molt bon dia!

Cèlia ha dit...

He llegit que el felicitéssim i per això he vingut, doble felicitació, pel poema i per tu! (quines flors més boniques!)

Joana ha dit...

Per molts anys!!!!!
Per molts poemes i per moltes flors!
I segueix regalant-nos paraules!
Bona nit poeta!

barbollaire ha dit...

Montse Benvinguda a casa! moltíssimes gràcies pels teus comentaris
Una abraçada
;¬)

Carme bona nit, nina estimada
:¬)******

Cèlia Moltíssimes gràcies!
:¬)*

Joana bona nit nina dolcíssima.
Una bosseta de petons dolços
:¬)***

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape