dijous, 30 d’abril de 2009

Anònims – LXXXVIII –



S’estimen els mots
que s’entrellacen i degoten,

per crear ondulacions

com en un llit d’amor.


Transparència d’ombres

com la teva pell

de matinada.


La gota perfila

el contorn del fruit.

Carícies a la riba

del teu pit.

5 comentaris:

Rita ha dit...

Deliciós i sensual...
Bona nit!

Jesús M. Tibau ha dit...

paraules com carícies, carícies com paraules.

Anònim ha dit...

Moltes vegades els mots arriben
més endins que les caricies i no s'obliden mai. Gràcies!

zel ha dit...

T'estimo,
i no només pels mots
que deixes lliscar com manyagues
silenciosament i amorós,
quan surt el sol o quan es pon,
a l'albada i al capvespre,
i sento llàgrimes de veritat
que llisquen a la teva galta
i mullen la meva,
eixugant moltes tristeses,
barrejant sentiments,
a la llera dels somnis.


petons estimat poeta, sempre tinc la teva llum.

barbollaire ha dit...

Rita Gràcies nina!
Bosseta de petonets dolços :¬)*

Jesús M. Tibau tant important les unes com les altres, no?

anònim gràcies a tu, per venir...

zel per sort jo, nosaltres tenim la teva, de llum. Molt més assenyada que no pas la meva.
Carinyo, moltes gràcies per unes paraules tant dolces.
Ja saps que jo també t'estimo.

Una bosseta de petons dolços.
Una abraçada immensa, nina
:¬)******

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape