Anònims – LXXXIV –

Ens reconeixerem
malgrat els laberints
que ens volen imposar.

Ja no hi ha Minotaure
deixant petjades al gebre.

Deixem de ser estranys
entre les ombres.
Fugim d’Ariadna
per fondre’ns,
en la tebiesa nua,
de fustes polides pel desig.