dissabte, 25 d’abril de 2009

Anònims – LXXXIV –


Ens reconeixerem
malgrat els laberints
que ens volen imposar.

Ja no hi ha Minotaure
deixant petjades al gebre.

Deixem de ser estranys
entre les ombres.
Fugim d’Ariadna
per fondre’ns,
en la tebiesa nua,
de fustes polides pel desig.

9 comentaris:

Trini ha dit...

...pregunta: -les fustes polides pel desig, es poden vernissar?
i un altra pregunta encara: -és convenient fer-ho?

I un record: Aviat farà un any que ens vam conèixer sota la pluja d'abril. (jejejej..., ara qualsevol es pensarà que vam tenir una cita romàntica)
Remember whennn...
Estem fent plans però pel juny.

Anna ha dit...

Molts cops som estranys entre les ombres... Però m'agrada aixó de fondre'ns en la tebiesa nua de fustes polides pel desitg.

Estàs força inspirat ultimament, i escrius molt. Me'n al·legro ja que aixís nosaltres podem gaudir dels teus preciosos poemes.

Bon cap de setmana i un munt de petonets sense ombres :)******

fanal blau ha dit...

barbollaire...

au...vinga va...no et pensis tant les respostes...
És bonic sortir dels laberints per fondre's en tebieses nues de fustes polides pel desig!

i Trini! que cadascú pensi el que vulgui, no?
Només dir-te que ambdós vau tenir la fortuna de conéixer-vos!!!

un molt bon cap de setmana i cuídeseme el constipao...

Apostilla: malgrat els laberints, us reconeixereu...

barbollaire ha dit...

Trini sols si es fa amb vernís de munyeca...
però, potser jo no ho faria...
ja queda prou polit i càlid.

jo també hi pensava amb tota l'aigua que ens va caure, busca-raons. I de lo bons que estaven els peus de la Muntseta. Peus de porc.
Vull dir que va cuinar uns peus de porc que estaven boníssim!!!

Aquella trobada va ser el principi de la fi de la sequera!
X¬DDDDDDDDDD
Petonassos dolços, nina!
:¬)***

Gràcies ullassos! Una bosseta de petons dolços!
Bon cap de setmana
:¬)***

fanal blau realment creus què, algú que em coneix té sort?
X¬DDDDDDDDDDDDDDDD!!!

Quan m'he pensat jo una resposta? Amb la meva agilitat mental???
X¬DDDDDDDDD

Una bossa de petonassos (uiiiix, no!) de petonets dolços
(si, si, gamberru, ja ho saps!)
:¬)**********

USD ha dit...

la vida és un laberint, i trobar la sortida forma part del joc de viure. Potser no la trobarem, però és maco intentar-ho

fanal blau ha dit...

...i tant que ho crec, i a més a més tinc la "sort" de saber-ho i de sentir-ho!!!!!

Carme ha dit...

Doncs sí que estàs inspirat, poeta, totalment d'acord amb l'Anna i penso que la sort ja comença en llegir-te.

Trini això dels vernissos, va a gustos... hi ha vernissos de tantes menes, però, són convenients? bé jo crec que no... clar que tot són maneres de vuere les coses.

Que acabeu de passar un bon cap de setmana, amb pluja ... o no!

barbollaire ha dit...

USD i, de vegades, romandre perdut en el seus revolts...
;¬)

fanal ets dolça de prohibir-te!
:¬)*********

Carme m'agrada tant com puntualitzes!
no em facis dir per què, però t'imagino puntualitzant i somrient!
:¬)********

Carme ha dit...

I quina gràcia tindria, puntualitzar sense somriure?

Quin avorriment!

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape