dijous, 9 d’abril de 2009

Anònims – LXXII –



Resseguir-te
com l’agulla els solcs

de la placa.


La música dels cossos

crepita amb dolcesa.

7 comentaris:

Joana ha dit...

Ballem?
Balles?
Bona nit poeta nocturn :)

barbollaire ha dit...

no en sé, de ballar...
m'ensenyaries, Joana?

Petonet dolç, nina
:¬)********

Montse/Arare ha dit...

va, balleu, que jo vaig seguint el ritme amb el peu, mentre em prenc una cerveseta.

No em puc imaginar que no sàpigues ballar, Barbollaire! però deixa't portar per la joana!

un petonet a tots dos!

Rita ha dit...

Deliciós, barbollaire!

Jo us observaré a tots tres... :-)

Carme ha dit...

Quin poema més dolç! Ballant o sense ballar...

fanal blau ha dit...

una clucada d'ulls!

barbollaire ha dit...

Montse Doncs ja t'ho pots creure... Sóc com...com...com...
sóc un negat!

Petonet dolç, nina
:¬)***

Rita tu tampoc em donaries un cop de mà per aprendre?

Bosseta de petonets dolços :¬)**

Carme ara per ara sense ballar.
Petonet dolç, nina

:¬)*

fanal blau gràcies!!
;¬)*

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape