dilluns, 30 de març de 2009

Anònims – LXVI –


Encabir l’aire necessari
en dues maletes

i seure en un banc

per crear ombres,

com camins blaus,

on viure:


El somriure de la pluja.

L’aixopluc del sol.

7 comentaris:

Assumpta ha dit...

Jo de poesia no hi entenc absolutament res i em fa vergonya fins i tot comentar-la... però aquests versos m'han donat molta sensació de pau, de tranquil·litat... M'agraden :-)

Carme ha dit...

A mi també m'agraden: pau i tranquil·litat amb una mica o un molt de llibertat i desamparament (desamparament? es deu dir això?) o de desprotecció.

La poesia ja ho té això, cadascú la llegeix a la seva manera.

Petonets.

fanal blau ha dit...

...i el ventet que ens acaroni...

Joana ha dit...

I llegir-te amb calma tot escoltant la pluja bategant...
Molts records!!!

Eli ha dit...

Ja fa dies, que em deixo caure per casa teva i no et dic res...
Vaja, avui serà diferent...
M'agrada la combinació de paraules amb la d'imatges que fas!!!
Tornarè!

;-D

Williams ha dit...

Hola, xato.

Vaig a fer propaganda: La Finestra Digital organitza el seu primer concurs de narrativa breu. Sempre fa ilu participar en alguna cosa que és la primera vegada que es fa, oi?

Doncs res, convidats quedeu. Jo ja he enviat un "conte"

www.lafinestradigital.com

I ara les salutacions: què tal Barbo? Jo segueixo enfeinada...

Petons a tots!!

Una ex blocaire.

barbollaire ha dit...

Assumpta personalment penso que la poesia, com gairebé tot en aquest món, no és cap mena de dogma, ni veritat absoluta. Crec que la gràcia de la poesia és que cadascú la pot fer seva per que la pot interpretar a la seva manera. Com millor li escau.
Em fa feliç aquestes sensacions què, els meus mots, t’han provocat.

Moltíssimes gràcies per les teves paraules.
;¬)***

Carme massa dies fa que trobo necessitats de respirar, d’aire, per tots aquests verals.
I vaig pensar que, és cert que molts cops aquest ofegament ens ve imposat. Però d’altres som nosaltres mateixos qui ens emboliquem i ens posem la bossa al cap.

Petonets dolcíssims, nina
:¬)**********

fanal blau ...mentre fem camí...

:¬)***


Joana Com m’agrada trobar-te nina!
Petonets dolços :¬)******

Eli Benvinguda i moltíssimes gràcies per venir!
Les portes de casa sempre són obertes.
Disposa del que hi ha.
;¬)

Williams... Sireneta d’ulls de mel!!
Gràcies per fer-me saber de tu!

Cap problema amb la propaganda. Espero que tingui molt d’èxit la convocatòria.

Cuida’t moltíssim!

Un sac de petons dolços i multicolors, nina!
:¬)********

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape