dilluns, 30 de març de 2009

Anònims – LXV –



Et veig passar
com un cometa

indiferent i llunyà.


La turgència del teu cos

va ser pluja d’estels

als meus dits.

3 comentaris:

Rita ha dit...

Ufff, barbollaire...
Bona nit!

Carme ha dit...

I els cometes indiferents i llunyans, també són bonics, oi? Bé que ens els mirem quan passen.

Un poema amb dues pats que es complementen molt bé. L'una dóna el contrapunt de l'altra.
Encomanes molt bé les senssacions, poeta.

Una abraçada.

barbollaire ha dit...

Rita Bosseta de petonets dolços, nina
:¬)****

Carme que no sigui per que, de vegades,hi ha pluja d'estels...

Petonet dolç, nina
:¬)****

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape