dijous, 12 de març de 2009

Anònims - LVIII -




La vida reflectida
en còdols.
Constel•lació
que gravita
en cada moviment
dels dits,
equilibristes capriciosos,
sobre els teus pits.

Humitat als llavis.
Mirall tremolós
del desig.

4 comentaris:

Carme ha dit...

Heu ampliat les pedres?

Que boniques que són!

Constel·lacions... doncs sí, constel·lacions.

Una abraçada, maco!

fanal blau ha dit...

I riures i somriures reflectits en còdols, en anys, mesos, setmanes, dies, hores, segons, instants...fantàstics a la teva voreta!
Com inventari de moments dolços!

Joana ha dit...

Fent equilibris damunt un pit rosat :)
Tèbies paraules....
Una abraçada de bona nit poeta!

barbollaire ha dit...

Carme és que em van encantar els reflexes...

Una abraçada i un petonet dolç :¬)****

fanal blau i mira que, de vegades, sóc força "esaborio"
;¬)*****

Joana mmmmmmmmmmhhhhh!
bona nit nina!
PEtonet dolç :¬)****

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape