dilluns, 9 de març de 2009

Anònims – LVI –



Fragments esquinçats
retinguts entre parpelles
tancades.
Mirem de fora
la desolació
del que ja no hi és.

2 comentaris:

Carme ha dit...

Em sembla que ben sovint mirem el que ja no hi és, però afortunadament no sempre és desolació. Quin poema trist, que fa plorar, però les llàgrimes de la poesia sempre tenen alguna cosa dolça.

Una abraçada.

barbollaire ha dit...

Carme poc que volia fer plorar...
És que, de vegades em dona així... Sense motiu aparent...

Una capsa de petons, nina
:¬)***********

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape