dijous, 5 de març de 2009

Anònims - LII -



Assegut amb un posat
tal vegada antic,

sota mimoses i acàcies,

recullo silencis blancs

com la caiguda

d’un gest immòbil.

5 comentaris:

iruna ha dit...

"la caiguda d'un gest immòbil"...

(entren ganes d'assentar-se al seu costat, amb la mateixa postura, mirant-lo, i escoltar el silenci blanc...)

bon dia, barbollaire

Joana ha dit...

Un gest immòbil sembla trist però un silenci blanc pot ser ple de moltes emocions...
Bon cap de setmana poeta!

fanal blau ha dit...

Com si anés cercant alguna esperança perduda...

barbollaire ha dit...

iruna, joana, fanal blau de vegades les postures dels altres, en un context determinat, poden suggerir tantes coses...

I on vaig fer la foto, que és on es troba el meu client, encara em remou els dins i em fa sentir-me desubicat...

Abraçades sense fi
Petonets dolços, nines...

:¬)********

Carme ha dit...

Rellegeixo els poemes, vaig baixant, baixant i m'adono que aquest m'havia passat per alt.

Tot té tantes lectures, Barbollaire, el gest, el fet de seure, l'espera... sort tenim de les mimoses i les acàcies.

Petonets dolços.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape