dimecres, 11 de febrer de 2009

Anònims – XLVIII –


Silencis a contrallum.

Vida dibuixada

de gairell

com pessigolleig de paraules

transformades.


El moment s’escapoleix

com el trànsit

de l’alenada
dels dits
per illots

d’ambre.

4 comentaris:

Carme ha dit...

Com pots deixar escapolir un Moment, barbollaire?

Cercaré el moment
encara que pugui naufragar
en algun illot d'ambre.

Petonets dolços.

zel ha dit...

Jo també vull un recer
en un illot d'ambre,
o d'ametista, tant se val,
però que no em falti el consol de les teves paraules, poeta. Petons!

barbollaire ha dit...

Carme, zel
sou la màgia, la tendresa.
La paraula i el silenci.
La força i l'obstinació.

Dibuixeu la dolcesa amb la mateixa facilitat que la resta de mortals respirem...

I, a sobre, teniu la santa paciència de passar per casa i dir-me coses, sempre, sempre, sempre, belles.

Gràcies, nines
Us estimo.
Una abraçada sense fi
Un petó dolç i rialler.
:¬)*

fanal blau ha dit...

Cap moment no s'escapoleix...

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape