dilluns, 9 de febrer de 2009

Anònims – XLVII –


Anant cap el tros. Delta del Ebre
Oli sobre tela pintada pel pare el 1996

Camí que travessa
espais oberts com somnis.


Camps inundats de vida.


Compassant petjades

amb les remors

de l’aigua


L’esperança

és el brunzir d’unes ales

trobades cada matinada.


Respirem els núvols

mentre fluïm pel canal

com el desig

del nostres cossos.

11 comentaris:

XeXu ha dit...

Fa temps que no dic res, però segueixo per aquí. És que per només dir 'molt maco' em fa cosa comentar... Sempre és un plaer llegir-te.

fanal blau ha dit...

Ostres, barbollaire! quin homenatge poètic que li fas al pare quan ell escrivia amb els pinzells!
Ben segur que se li ha posat un somriure d'orella a orella.
Un petó!

Jesús M. Tibau ha dit...

un post intergeneracional i un Delta vist amb ulls poètics

elur ha dit...

sí clar... ets molt trampós tu, eh? el teu pare era un artistàs! jugues amb la genètica a favor teu!!! XD
Un quadre preciós, molt preciós.
Petons endormiscats :**********

Montse ha dit...

t'anava a dir el mateix que l'Elur! tramposillo!
;)

francament preciós!

una abraçada assolellada.

zel ha dit...

respirem i estimem,
estimem respirant vida i aigua, sol i pell,
i tenim el gran cronista de les mirades diàries.
Ets el meu heroi!

Carme ha dit...

Amb trampes o sense, ens fas respirar núvols a tots...

Petonets.

Assumpta ha dit...

Aquest quadre és del teu pare?? :-)

És preciós!! M'encanta com ha captat els núvols... bé, m'encanta com ha captat tot!!!!

Respirem els núvols M'agradaria saber fer-ho això... em quedo embadalida mirant-los i penso que poder "respirarlos" ha de ser una sensació genial :-)

Joana ha dit...

Una famíla d'artistassos!
Quin srecords tan vius!
Petons de bona nit! :)

barbollaire ha dit...

XeXu Gràcies per venir, company... Ni que sigui en silenci
;¬)

fanal blau m’agrada pensar que, potser, ambdós han somrigut plegats.
Un petó dolç :¬)*

Jesús M. Tibau però tot el mèrit és de la generació anterior!
I si....Amb el Delta hi ha una relació especial.

elur vols dir, estimadíssim follet, que la genètica ha fet res amb mi...? Pensa que sempre hi ha excepcions que confirmen el regle XDDD

Gràcies, amoret.
t’e!
Un cabasset de petons dolços :¬)**

Montse doncs et contesto el mateix que a ella...
Vols dir??????
Una abraçada sense límits
Un petonet dolç
:¬)*

zel Com ho fas per tenir sempre aquestes paraules dolces per mi?
Tu si que ets la meva heroïna!!!

Una bosseta de petonets dolços

Carme mmmmmhhhh... vols dir?
Vosaltres si que sabeu escriure i parlar de les coses!!
Jo... bé jo sols poso de costat paraules que, alguns cops, tenen ritme i sonen bé.

Gràcies, nina.
Una abraçada immensa!
Una bossa plena de petons dolços
:¬)*********

Assumpta Si, és del pare. Tenia moltíssima traça. Respirar núvols? No és pas més difícil que somniar truites ;¬P

Gràcies, nina.
Petonet dolç ;¬)*

Joana el pare si que era un artista… jo sols tinc certes habilitats.

Un petó dolcíssim, nina :¬)****
Bona nit

Anònim ha dit...

Aquest camí és molt més que un paradís físic. Hi ha un paralelisme
entre paisagte, sensacions i desitjos
i el nostre jo intern més intim.
Tant el quadre com el poema arriven
al cor. Gràcies.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape