Anònims – XLVII –

Anant cap el tros. Delta del Ebre
Oli sobre tela pintada pel pare el 1996

Camí que travessa
espais oberts com somnis.

Camps inundats de vida.

Compassant petjades
amb les remors
de l’aigua

L’esperança
és el brunzir d’unes ales
trobades cada matinada.

Respirem els núvols
mentre fluïm pel canal
com el desig
del nostres cossos.