diumenge, 22 de febrer de 2009

Anònims – LI–


Rebre, com la terra,
les ombres del capvespre

que guies,

amb mà destre,

pel meu cos.


Llums i contrallums

que s’entrecreuen.


Sobre la taula

es barregen paraules

epidèrmicament

dibuixades.

11 comentaris:

novesflors ha dit...

Que bonic!

iruna ha dit...

buf...

barbollaire ha dit...

novesflors gràcies!!

iruna per què, xiqueta? :¬P!
gràcies, no per venir que sé que vens sempre, amiga-amor, si no per deixar-me sentir el color del teu somriure...

un palet de petons i abraçades de tots tipus, xiqueta
:¬)********

Carme ha dit...

Em deixes fer-ne una síntesi?

Buf! que bonic!

Llums i contrallums que s'entrecreuen, des de la finestra, un sol discret dibuixa llums i ombres i un fanalet que dibuixa somriures blaus.

Bona nit, Barbollaire, petonets.

fanal blau ha dit...

Hi ha un fanalet blau que vol agraïr-te aquesta mirada tant bonica!!! Una abraçada lluminosa!

Rita ha dit...

Hauran d'ampliar el diccionari... Ja no tinc adjectius per no repetir-me... Ni tampoc n'hi ha per descriure com em fas sentir...

Molt bonic, barbollaire, molt...
Uns petons!

Jeroni Maleuff ha dit...

I és que no hi ha llum sense contrallum.
Salut!

zel ha dit...

Mmmmhhhhh, avui no tinc paraules, els contrallums són la meva feblesa...

Trini ha dit...

...com en els pupitres dels adolescents...

Jo també vinc, però sovint no sé què dir, o potser em fa por dir alguna cosa que trenqui l'aire de seda que deixen els teus mots.

Joana ha dit...

No res...Està tot dit...
Una llum de mitjanit a contrallum del blog!
petons

barbollaire ha dit...

Carme malgrat els blancs i silencis hi ets. Hi seràs. Ho sé. Sempre.
I jo..., jo sols podré fer una cosa...

Una abraçada immensa.
Un petó dolç, nina
:¬)***

fanal blau saps que sóc jo l’agraït. Per tantes coses...!
Potser, fins i tot, per ser-hi

Una abraçada sense fi.
Una bossa de petons dolços
:¬)*******

Rita m’agrada saber que faig sentir... vol dir que som vius!!!
Pels adjectius no et preocupis... Estic convençut que son immerescuts.

Una bosseta de petonets dolços, nina!

Jeroni Maleuff... com no hi ha silenci sense paraules...
Benvingut!!!
Salut!

zel doncs frueix-los nina... deixa que et rellisquin per la pell com la caricia de la llum del capvespre més dolç...

Una bosseta de petons dolços
;¬)**********

Trini tu mai, mai pots trencar res...
Una abraçada infinita
Una capsa de petons dolços
:¬)*********

Joana però la teva presencia sempre és com la carícia que et fa tremolar sota un murmuri.
Gràcies estimadíssima nina

Un cabàs de petons dolços
:¬)*******

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape