divendres, 20 de febrer de 2009

Anònims –L–

Febrer
Llevar-nos, fugitius,
amb una bellesa

imperfectament versàtil.


Besar-nos els ulls

en un impuls

com de Primavera.


Ser flor i fruit

esclatant al pit.

Subtil filigrana

fugissera que tremola

als llavis.

10 comentaris:

fanal blau ha dit...

Un poema, captivadorament, bell...!!!

Rita ha dit...

Molt bell, sí... :-)

Trini ha dit...

Encara roman el fruit vell a la branca que ja s'albira l'inici del nou fruit.
La natura és sàvia i estranya.

Anna ha dit...

Que bonic. Com m'agrada llegir els teus poemes. Ets un mestre en l'art de trobar els mots més encisadors. Els teus versos sempre m'arriben al fons de l’ànima.

Gràcies estimadíssim poeta ;¬) Un sac de petonets dolços.

Carme ha dit...

La tremolor més fugissera,
el gest més subtil,
la filigrana més incerta,
sovint i incomprensiblement,
duren per sempre.

zel ha dit...

En l'únic que no som versàtils
és en l'amor i en l'enyor...
qui estima tremola subtilment
quan els llavis s'acosten...

Jesús M. Tibau ha dit...

m'agrada la "bellesa imperfectament versàtil"

Anna ha dit...

T'he deixat un regalet a casa. Petonets.

novesflors ha dit...

Crec que tenim ja moltes ganes de primavera després d'unhivern tan llarg... o a mi m'ho sembla.
Bell poema.

barbollaire ha dit...

fanal blau ja saps que, de sempre, he intentat aprendre de tu… (i després de 30 anys continuo “in albis”)

Un petonet dolç i blau, nina
:¬)*******

Rita Gràcies, nina
Bosseta de petonets dolços :¬)*

Trini vaig trobar aquest ametller i em va semblar genial que tingués els fruits i les flors...
Ho vaig trobar una metàfora de tantes coses...
Ja sé que, com el fanal blau, heu deixat un comentari al veure una foto del “vostre arbre nacional” XDDDDDDDDD
(que trist i que agafadet pels pels...)

Una bossa immensa de petons i abraçades dolces, estimada busca-raons
:¬)************

Anna Gràcies ullassos!. Per les teves paraules, sempre especials i pel regalet de ca teva... M’ha fet moltíssima il.lusió

si no et fa res, en quan pugui ho penjo a les cambres.
Una bossa de petons dolços
Una abraçada sense fi
:¬)*******

Carme Un cop més les teves paraules són d’una bellesa multicolor i riallera.
Gràcies estimada nina.

Una capseta de petons dolços :¬)****

zel què fas competició amb Carme a veure qui me la diu “més grossa” ?
Què no veieu que, quan m’escriviu aquestes dolceses a mi em venen unes terribles ganes de dedicar-me a unes altres coses?
Sou terribles!! (i dolces, i un sol, i us estimo tant!)

Un petó dolç, juganer i subtil, nina
:¬)****

Jesús M. Tibau gràcies!
Una abraçada!

novesflors Potser si que un xic de Primavera estaria bé. Si més no els seus somriures...
Per molts motius, està sent un hivern molt llarg...
Gràcies nina
Una abraçada
;¬)

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape