Anònims – XLIV –

Capbussar-me al teu esguard
i retrobar totes les besades
que, algun cop,
ens han amarat.

Resseguir cada racó del cos
amb l’humitat tèbia
dels llavis,
marcant el camí als dits.
A les mans.

Sentir la pell fluir
per la pell.
Com la vida.

Com el batec
poderós dels cors
que s’han conegut.