diumenge, 6 d’abril de 2008

Llocs: Estels



I en sortir, els ulls
s’ompliren amb la tèbia

llum dels estels.


Com un telegrama
anacrònic, inesperat.

De fruites vermelles

i aromes de llorer.


Amb una melangia,

quasi obscena,

al acaronar el teu nom

als meus llavis...

6 comentaris:

Rita ha dit...

Aquest també n'és de bonic... :)

barbollaire ha dit...

rita moltes gràcies...
Petonet dolç ;¬)*

Carme ha dit...

Cerco en els estels
uns ulls, uns llavis
potser sense nom.
I ells em retornen,
ara l'un, ara l'altre
tants de noms diversos
on hi reconec l'amor.
Els acarono tots,
tant lentament com puc,
dels dits als llavis.

Arare ha dit...

la teva mussa deu estar molt cofoia :D

Una abraçada.

barbollaire ha dit...

Carme sempre aquest mots tant dolços...
Gràcies, nina.
Petonet dolç :¬)**

Arare tu ho estàs? Perquè les meves muses ho sou totes i tots els que passeu per aquí i em feu confiança.
I vinc a llegir i, molts cops, em doneu la paraula, el disparador...
No sempre em baso em "fets reals" (apa que no m'agradaria X¬D)

Petonets de xocolata negra, nina :¬)**

Anònim ha dit...

ESTELS DE CAPADOCCIA.ESTELS AMAGATS.PERDUTS DINS LA FOSCOR.ESGLESIAS DE CAPADOCCIA.TEMPS DE FE ENCARE POSIBLE. JUGANT AMB BARC.....

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape