Passa al contingut principal
Llocs: Estels
I en sortir, els ulls
s’ompliren amb la tèbia
llum dels estels.
Com un telegrama
anacrònic, inesperat.
De fruites vermelles
i aromes de llorer.
Amb una melangia,
quasi obscena,
al acaronar el teu nom
als meus llavis...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada