dijous, 10 d’abril de 2008

Llocs: Carrers



Carrers amarats
de gessamí i lilàs.
Passes ressonen
sota l’esguard d’un gavià.
L’amor em guarda un bes.

El bes dolç, boscà.
Com el primer de sempre
Ocell del vespre
Els esguards clars, un reflex.
Els mots suaus, com de vent.

8 comentaris:

Carme ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carme ha dit...

Barana muda
pont vigilat
riera seca
i el so del tren.

Sota dels arbres
camins d'ocells
mots que caminen
un pas lleuger.

Vora la font
ran del passeig
volen els núvols
d'aiguabarreig

elur ha dit...

Admirat i estimat Poeta... m'agrada tan la manera com t'afecta la primavera!

Amor, besades, ocells!, flors...

Petonets petits de colors, suaus com una ploma, frescos com la rosada...
:**********

Rita ha dit...

Un dolç despertar, gràcies! :)

Gatot ha dit...

les llambordes... tant dures si hi ensopegues, tant suaus si t'aplanen el caminar... com les besades, com moz-art!

no sé si veure una baixada o una pujada a la foto... no sé si els ocells, el teu ocell, es desperta al vespre o busca recer.

brisa nocturna, ventolades a estones.

petons i llepades boscanes!

Anna ha dit...

El bes dolç, boscà......

Com m'agraden els teus poemes, aquest em fa recordar i fa una mica de mal, però el record és dolç, suau com el vent.
Gràcies poeta, petonets dolços.

Joana ha dit...

M'arriba l'olor dels lilàs...
;)

barbollaire ha dit...

Carme Preciós! M’has fet pensar en un lloc de Vallvidrera. On vaig, alguns cops, a fer fotos.
Les tinc penjades al flickr..

Gràcies per les teves paraules nina.
Petonets dolços :¬)**

elur, inyu! Gràcies, gràcies... Mira m’ha donat així... I m’agrada!

Petonets un xic noctàmbuls :¬)**

Rita Gràcies a tu per voler “despertar” a casa
;¬)*

Gatot quan eres a dalt feia baixada i des de l’altre extrem feia pujada...;¬P
Com la vida... De vegades et pots trobar en un extrem o en un altre.
No sols els vespres es buscar recer... De vegades seria necessari trobar-ho a qualsevol hora del dia..

Petonets dolços i amarinats ;¬)*

Anna em sap greu que et faci mal, ni que sigui un xic... Però no perdo l’esperança què, si era un record dolç, el somriure t’haurà il•luminat amb tendresa.

Gràcies a tu, sempre, per venir
Petonets dolços :¬)**

Joana, nina, et ben prometo que era espectacular. I s’anava alternant amb el de gessamí.
I més encara, allà on el vaig trobar... No ho hagués dit mai...

Una abraçada tendra i un petonet dolç :¬)*

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape