diumenge, 2 de març de 2008

Llocs: Record





Em demanes que recordi
el que no puc oblidar.

Connexió inconnexa

que escric a la recerca

del color del sentiment.


Pont aparentment fràgil

bastit de transparències.


Com les flors que dibuixes

a les finestres.


Com el mot acaronat

a les portes del somni:

T’estimo.


15 comentaris:

Rita ha dit...

Que bonic, barbollaire! T'he anant llegint a les cambres buides, però no em deixava comentar com a anònima, aquí, però, no hi havia entrat mai. Ho seguiré fent. Com que ja tinc bloc, ara et puc comentar. Sempre m'ha agradat la teva sensibilitat. Fins aviat...

XeXu ha dit...

No se'n pot dir res més, segur que aquest sentiment no l'oblides. No es pot.

barbollaire ha dit...

rita Benvinguda! Disposa del que trobis, ets a casa...
Si no t'entenc malament em vas conèixer a les cambres i ara has saltat a lloc...
Sigui com sigui gràcies per venir i ser-hi!
Un petonet dolç ;¬)***

XeXu els sentiments ja ho tenen... que costen d'oblidar si s'obliden algun cop...
;¬)*
Però aquest no serà fàcil (ni ganes)d'oblidar, jo t'ho dic, jo...
Gràcies un altre cop per venir, company

Joana ha dit...

Som el que recordem...Barbollaire !
Bona tarda de diumenge!

the silver blue sea ha dit...

I és que el record és la poesia de la memòria... Bona setmana poeta! Petonets

http://cat.bloctum.com/carmerosanas ha dit...

Brahms,

assegura la memòria
i l'alegria
que brolla de cada finestra.

Recerca de colors
sense possibilitat d'error
tots els tons
conviuen en harmonia
en cada dibuix, en cada flor.

Mots acaronats, inexplicablement,
tant reals com qualsevol somni.

Viatger ha dit...

Que ho fa, que sovint molts racons, llocs, etc, per els que transitem et transporten en el temps dels records....(a vegades amb melancolia)

Ah, i Brahms, justament ahir sentia les danses hongareses i pensava que el tenia un xic oblidat.

Gracies Barbollaire

zel ha dit...

Cap pont bastit amb les teves paraules pot ser fràgil, l'amor que els fonamenta és ferm, sublim...

Núria ha dit...

Que bonic i romàntic.

MoNaLiTzA ha dit...

En Capri diria: - ...apa! i els endarrerits i tot! :)

No et diré quant m'han agradat "les barreges" d'avui, perquè ja ho saps ;)

elur ha dit...

A vegades no ho oblidem, sinó que deixem de recordar-ho...

Un poema preciós Poeta, com tu!

Petonets amorosos :*********

labruixoleta ha dit...

((barbollaire, t'he deixat una coseta al meu blog))

Arare ha dit...

Bonica música... la finestra m'encanta i el poema... buf bufbuf!

a les portes del somni, nosaltres també t'estimem.

(no, no parlo com el Sant Pare, és que em sembla que és així, veritat, noies?)

Carme ha dit...

I tant que sí, Arare! Una veritat tant gran com un temple.

Ai! aquests poetes seductors!

Nosaltres també t'estimem. Es posarà de moda parlar com el Sant Pare a causa dels harems?

barbollaire ha dit...

Joana i el que vivim i sentim i somniem i riem i cantem i compartim...!
Petonets dolços i a l’espera (que tornis) ;¬)***

the silver blue sea Si senyora! M’agrada aquesta definició. Petonet dolç ;¬)****

Carme uns versos preciosos com tots els teus, nina.
Petonets dolços :¬)***

Viatger Gràcies a tu per venir! Els racons, els llocs son part de nosaltres, de les nostres vides... Potser és que simplement tornem de visita als llocs estimats.
;¬)

zel, nina, em deixes sense paraules.... I penso que “gràcies” és poc
Amb el teu permís, una bosseta de petonets dolços, dolços i una abraçada ben forta.
:¬)********

Núria Moltes gràcies! ;¬)

MoNaLiTzA ... com tu saps tot el que t’estimo, carinyet.
Un cabasset de petonets dolços... ;¬)***


elur follet, encara no t’he dit com m’agrada la teva nova imatge!!!
Tens raó, simplement no ho recordem...

Petonets dolços a cabassos :¬)*********

labruixoleta Moltíssimes gràcies. Cuidaré la floreta amb tot l’amor que sigui capaç.

Arare Ho sé. Em sento estimadíssim per una colla de vosaltres, més enllà del que em crec mereixedor...
Però és tant bonic, nina!
Moltíssimes gràcies dolça Perla de Labuan
una bosseta de petonets saladets, com de mar, ;¬)*****************

Carme seductor, no... Resulton! X¬D
Per cert... Sant Pare i Harem...? x¬DDDDDDDD

Una xicra de petonets enxocolatats (80%), nina... ;¬)**********

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape