dimarts, 25 de març de 2008

Llocs: Contraforts



Contraforts silents
a l’ombra d’una lluna

quasi plena.


Arriba la carícia

com una rialla

de Primavera.

16 comentaris:

barbollaire ha dit...

Printemps
(Paroles: Paul Eluard. Musique: Barbara)
Il y a, sur la plage, quelques flaques d'eau.
Il y a, dans les bois, des arbres fous d'oiseaux.
La neige fond dans la montagne.
Les branches des pommiers brillent de tant de fleurs
Que le pâle soleil recule.

C'est par un soir d'hiver,
Dans un monde très dur,
Que tu vis ce printemps,
Près de moi, l'innocente.

Il n'y a pas de nuit pour nous.
Rien de ce qui périt, n'a de prise sur moi
Mais je ne veux pas avoir froid.

Notre printemps est un printemps qui a raison,
Notre printemps est un printemps qui a raison,
Notre printemps est un printemps qui a raison,
Notre printemps est un printemps qui a raison...

Anònim ha dit...

M'ha agradat molt aquest poema, sobretot els primers versos.'Es
genial la comparació dels ocells i
les flors. Gràcies barbollaire. El món necessita poesia i bellesa.

Carme ha dit...

Molt bonic el poema i la cançó.

La nostra primavera és una primaver a que té raó, ens canta la Barbara.

La teva carícia com una rialla, també és una rialla que té raó.

zel ha dit...

Necessito un contrafort ben arrapat a terra que m'ajudi a aguantar-me, sento la depressió primaveral... Passaré a alimentar el meu cor... Petons, estimat poeta!

MoNaLiTzA ha dit...

Contra forts, paraules màgiques que els afebleixin i musiques de veu de vidre que els transparentin ;)

Zel..., contra les depressions primaverals, visita al metge que dóni pastilleta-miracle anti-astènia ;)

Bona nit :D

Gatot ha dit...

una lluna màgica
la plena de març
amb aura ennuvolada
i un brillant compàs.

gràcies, poeta.

zel... deixa't volar i ja trobaràs la forma d'aterrar, bonica. No hi som massa sovint lligats a terra? és primavera!!!!

petons i llepades primaverals a compartir!

Joana ha dit...

Res s'atura i menys a la primavera. Tot brota i la sang bull!
Com al Tall Anglès...ja es primavera a Can Barbollaire! ;)
Petons!

elur ha dit...

Petonassos i somriures primaverals, Poeta estimat!

:*******************

Anna ha dit...

Jo tampoc vull tenir fred... Que bonica aquesta canço i els teus mots com sempre preciosos.
A veure si arriba la caloreta....
Petonets poeta!

novesflors ha dit...

Tant de bo la carícia-rialla de la primavera ens embolcalle com la veu càlida de Barbara en la cançó que ens has regalat.

Arare ha dit...

No sé què ha passat amb el meu missatge anterior, se l'ha empassat la blogosfera!

deia que ningú ha parlat de l'al·lèrgia... i afegia:

aaaatttt-xíiiiiiiiis!

i després et posava una icona de petonets així:

;)*******

ok?

(a veure si ara....)

Uribetty ha dit...

Si la carícia és suau serà una bona primavera ;)
Molt maco, com de costum.
Una abraçada company!

Deric ha dit...

un poema molt de tipus haiku, no?

Carme Fortià ha dit...

Sempre arriba el moment en què pensem: i quan ha florit aquest arbre? I admirem l'espectacle que s'esdevé dins nostre i el miracle del despertar de la natura...

Anònim ha dit...

un petonet de lluna

barbollaire ha dit...

Anònim De res!!. Torna quan vulguis (i si és possible sense que siguis anònim)

Carme les carícies sempre són una mica com rialles a la pell, no? I són tan necessàries ambdues coses!!

Petonet dolç :¬)**

zel vigila, nina! Cuida’t molt! Petonet dolç ;¬)**

MoNaLiTzA... ja saps que a mi m’agraden aquest tipus de paraules: contra-forts, busca-raons... X¬DDDD

Bona nit, estimat somriure, dolç carinyet.
Petonets dolços :¬)******

Gatot unes paraules precioses... Si algú ha de donar les gràcies, òbviament sóc jo a tu, a vosaltres, per ser aquí...

Petonets i abraçades... llunàtiques ;¬)***

Joana... dona... comparar-me amb el Tall Anglès... X¬DDDDDDDDDDDD!!!
Mira nina... perquè ets tu i ja saps tot el que t’estimo... què si no!!! ;¬PPP

Petonet dolç, tendre nina ;¬)**

elur petonets, somriures i abraçades (encara amb pluja aquestes hores), inyu!
:¬)**************

Anna que no faci fred... Però que plogui!!!
Nina, moltíssimes gràcies per les teves paraules

Petonets dolços ;¬)**

novesflors i tant que ho farà, i tant!!!. És dintre nostre. Sols depèn de nosaltres que ho faci!
Petonet dolç ;¬)*

Arare espero que no sigui al•lèrgia a casa meva ;¬P!
En tot cas desitjaria que l’al•lèrgia es convertís en alegria.

Un cabasset de petonets salats (i anti al.lèrgics) :¬)*********

Uribetty Gràcies company!
Una abraçada

Deric ara que ho dius... Però no ho havia pensat com a tal.

Carme Fortià aiiixxx! Com es nota que vius enmig la natura...! Quina enveja, nina, quina enveja!...
Un petonet dolç ;¬)*
Anònim un petonet dolç, d’estels. :¬)*

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape