diumenge, 9 de març de 2008

Endreces (XII)



Carme Canela & Trio - Estels foscos en un Cel tan clar

M’acullo a l’ombra perfumada

del teu ésser,

protegit per les espines

que desperten la consciencia.


Fràgil força mostrant-nos
camins.
Vibració energètica

generant vitalitats colpidores.


Dolcesa somniadora

de paraules càlides,

directes, sinceres.


Vius la vida, ara mateix,

amarant-te amb les seves

paradoxes;

que processes i recicles

per desvetllar les raons

que ens alliberin de les foscors

arcanes.


Esclat de llum en les teves paraules.


________________________________________
Per zel. Esperant, Roser, em perdonis el jocs de paraules amb la cançó i a l'escrit

11 comentaris:

Iruna ha dit...

"fràgil força"...

sort de la força... i de la fragilitat

bona nit, poeta

Carme ha dit...

Em sembla preciós el poema per Zel i molt adequat i fet a mida per a ella.
Crec que tots ens acollim a l'ombra que desperta conciències.
I també sentim la seva força que ens mostra camins, endolcida sempre per una tendresa que ens arriba sempre, malgrat la ràbia, malgrat el mal humor.

elur ha dit...

Ja ho saps, on, que passo sempre per casa teva? passo de puntetes, sense gosar dir-repetir-reiterar el de sempre... com m'agraden els teus poemes!

petonets de bon dia i bona setmana, Poeta estimat!

:*************

Arare ha dit...

bé doncs... jo també passo de puntetes, darrerament. I és que em sabria greu despertar-vos dels somnis...

Un petó dolç (per un dia ;) )

zel ha dit...

Espera, que m'he emocionat una mica massa, ja torno d'aquí una estona...

zel ha dit...

Doncs l'he tornat a llegir, i la trobo preciosa, tot i la idealització, si que m'encetes de ple en les espines, que les tinc i punxegudes, tot i que els anys, que tot ho apaivaguen, m'han ensenyat a fer-les enrere, a guarda´r-les per quan realment no puc més...
I és prou bonica també la imatge de com es viuen, molts vivim, les paradoxes, però no veus, poeta estimat, que tu has fet florir moltes vegades les espurnes dolces i somiadores amb el teu estil tan càlid, tan proper? Moltes llums han sortit després de venir a casa teva, així que, gràcies per regalar, a qui sigui, les teves precioses paraules...
Ets tan dolç, encara que no hi vulguis o ho pretenguis, et fas estimar...

Molts petons, maco!

novesflors ha dit...

És la primera vegada que et visite i no sé si atrevir-me a dir alguna cosa per no trencar l'encant. Millor el silenci...

Joana ha dit...

Enmig del silenci...enyoro les paraules , els versos, la música ...i passar per casa teva sense dir res. Avui he de dir que la teva poesia és un regal!
Bona nit i bon descans!

Anònim ha dit...

ROSES ENCESES. DEL RECORD QUE PERDURA. AL LLARG DEL SOMNI. ROSTRE QUE NO ESBORRA. LES ONES DE LA ABSENCIA. ROSA LEVERONI 1940 JUGANT AMB BARCE......

Deric ha dit...

somiem?

Iruna ha dit...

(quin silenci, barbollaire...)

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape