dimecres, 6 de febrer de 2008

Sensacions: Margarides transmudades



Tots els colors del migdia
semblen aturar-se
davant la teva presència.

No pots evitar-ho:
somrius.
I el temps fluctua
en compassos mètricament
calidoscòpics.

No serà la millor de les converses
(creuant els dits sota la taula
perquè sigui la pitjor)

Però ets.
Com sempre.
Mirada curiosa
curulla del desig de viure
la vida a galet.

I aleshores, sobtadament, rius.

I per un instant les margarides
trasmuden l'aparença
al ritme del dring
del sol dibuixant
l'Arc de Sant Martí.

10 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

(creuant els dits sota la taula
perquè sigui la pitjor)

Vols dir que no hi falta un "no"
O sóc jo que m'ho miro malament?

barbollaire ha dit...

Perquè aquesta sigui la pitjor...
Que no hi hagin de dolentes després d'ara, d'avui...

De primer, hi havia un "no"... però donava a entendre que esperava d'altres més dolentes... i no és això.

Petonet dolç, nina :¬)**

XeXu ha dit...

Això que has escrit és preciós. Per qui va això? Perquè per força ha d'anar per algú, perquè si no no es pot escriure una cosa amb tant sentiment.

Ah, i gràcies per la puntualització. Jo també trobava a faltar un 'no' a la frase, però un cop explicat tens tota la raó del món, i queda genial. Que tot sigui el pitjor, que això només vol dir que tot el que vingui serà millor. M'encanta.

barbollaire ha dit...

XeXu va per... qui va... Per algú a qui, intentant jo explicar una cosa que no sabia (margarites de pasta), vaig sortir per peteneres començant a descriure una margarida (flor) i ella va tenir la visió d'una coliflor!
Com pots veure, absolutament surrealista!

Una abraçada company!
Gràcies per estar "abonat" a casa, em fa molt feliç
Una abraçada :¬)

zel ha dit...

Ets capaç
de fer d'allò més quotidià
un cant poètic
com un mag
jugant amb pampallugues
les paraules t'estimen
i et canten rialles
plouen somriures
mudats de diumenge


No perdis mai aquest ritme, poeta!

elur ha dit...

margarides, coliflors... tot són plantes. La qüestió és que n'has tret una meravella de poema.

Petonets dolços inyu. Descansa i cuida't!!

:****************

Arare ha dit...

una passada. que vols que et digui? una passada. Apa. petó blanc i groc, com les margarides.

Joana ha dit...

A vegades només un somriure i Oléeeeeeeeeeeeeeee...la conversa!!!!
Bon cap de setmana barbollaire!
Un petó i una abraçada!

Anònim ha dit...

Segur que parlas amb una criatura.Cal ser molt petit per confondre una flor ,amb una coliflor.Una abracade Jugant amb Barcelona

barbollaire ha dit...

zel Ho procuraré, Roser, o procuraré. Moltíssimes gràcies, un cop més per les teves paraules tan belles...
Un petonet ben dolç :¬)***

elur vols dir? Per mi que, el que passa és que m’estimes molt i ets una fan incondicional ;¬P!
Però m’agrada tant! X¬DDDDDDD

Bosseta de petonets dolços, inyu. Ja ho veus... descansant!

Arare Petonet dolç i blau, com el cel, com el teu mar. ;¬)****

Joana Bon dilluns, ja...
Un petonet dolç i una abraçada ;¬)****

Anònim Benvingut... T’he “vist” a cal Viatger, encertant els seus reptes. Disposa del que hi ha a casa.
Cal ser molt petit o tenir la mirada de nen o fer-ho servir tot com una imatge o ... qui ho sap?
Una abraçada Jugant amb Barcelona

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape