dilluns, 11 de febrer de 2008

Llocs: Portes de la lluna



Voldria dir-te tantes coses!

Imagino la veu què,

com amant prematur,

impulsa el desguàs
de l’ànima.

Visió efímera

d’un lloc sense nom.


Barquer creuant el descobriment

de les portes de la lluna.

Laberint de cor verge i lliure.


Tocat per la mà,

pulcrament posseïda

per l’amor i el dolor,

que ens ressegueix

l’ombra de les alenades

del desig.


Allà on perdem les mirades:

tèbia frescor del nostres cossos

delerosos de nosaltres.

2 comentaris:

Carme ha dit...

Trobar un camí
entre laberints
de cors o de cossos
que acaben esdevenint
impeceptiblement el mateix.
Un camí o un pont
o bé una barca
que ens dugui
no pas a l'indret innominat
sinó només en la bona direcció.
Un camí suau o esquerp
fàcil o costerut
però que ens deixi indemnes
de qualsevol deler
massa viu o feridor.
Una barca que bressoli
els mots i les mirades.
Un pont pe creuar
immensos oceans, si cal...
sense deixar de ser
allò que som,
un petit oasi
en un llarg trajecte.

Carme R ha dit...

Une fotos precioses, sempre.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape