dimecres, 9 de gener de 2008

Sensacions: Vidre





Sense dubtes opinables
cerco un mirall on subornar-me,
amb mirades previsiblement vàcues.

Acarono la fredor del vidre
que grinyola sota la pressió
dels meus dits.

Com tants sentiments...

Qualsevol mà gira el rellotge
i tot a l’univers es capgira.

Mesurat en una escala
comprensible pels humans.

Fanalets de paper
en un conjunt marginal
de mecanismes moleculars.

Enyorant el mar al cos despullat
després del somni d’estimar-nos.

Culpa recòndita marcada pel ferro dels anys.

Envelliment lasciu enquistat
en una ingenuïtat adolescent.

Estranger de bogeria ennuegada
descodificant els ressorts
dels coneixements adquirits.

9 comentaris:

barbollaire ha dit...

Night Vision
(Suzanne Vega - Àlbum: Solitude Standing)

By day give thanks
By night beware
Half the world in sweetness
The other in fear

When the darkness takes you
With her hand across your face
Don't give in too quickly
Find the thing she's erased

Find the line, find the shape
Through the grain
Find the outline, things will
Tell you their name

The table. the guitar
The empty glass

All will blend together when
Daylight has passed

Find the line, find the shape
Through the grain
Find the outline, things will
Tell you their name

Now I watch you falling into sleep
Watch your fist curl against the sheet
Watch your lips fall open and your eyes dim
In blind faith

I would shelter you
Keep you in light
But I can only teach you
Night vision [X3]

elur ha dit...

Find the wind, estimadíssim Poeta... i deixa't portar, deixa't acaronar, deixa't volar, deixa't embolicar pels seus colors... i quan el notis dins les entranyes no el facis fora... fes com ell, corre lliurement.
Ja sé que no té res a veure amb el poema, de fet no sé si l'he entès, però hi he notat tristesa... i quan estic trista un cop de vent sempre m'ajuda, em fa sentir viva...
Com diu el meu altre poeta preferit, sigues infant en la mirada i busca un color a la Tramuntana!!

Petons de colors, abraçades esventades :*************

Gatot ha dit...

El mar el trobarem sempre,
si no ens el malmeten.

Ens l'estimem i ens pensem que és nostre. No; el podem pensar nostre, però no és de ningú.

Les seves onades arriben a orient, llisquen per àfrica, recorren grècia i itàlia, es fa català a estones i, a estones parla francès i castellà.

El mar és mar i no es pot posseir. Qui l'ha volgut en exclusiva n'ha fet un mar de guerres.

I el mar hi és encara, lliure sense fronteres, com l'amor. Un mar d'amor.

Viatger ha dit...

Genial Barbollaire , em quedo amb

Envelliment lasciu enquistat
en una ingenuïtat adolescent.

I la Suzanne també, quins records aquesta cançó..

iruna ha dit...

quina meravella de poema, d'imatge en el vidres, de música... quina delícia vore com te subornes, barbollaire...

no són vàcues les mirades

enyorar el mar pot fer-mos respirar olor de tristesa... però és com enyorar l'amor... i tant l'enyor del mar com de l'amor, tal com ha descrit el mar el gatot, són sentiments que enyorem amb tot lo desig... i amb la sort que sempre hi són.


lo sentiment de culpa és incordiant... però tu saps com transformar-lo en un vitrall preciós... i potser algun dia lo ferro se fondrà, amic-amor

quina manera de desennuegar la bogeria, barbollaire...

una carícia lenta damunt del vidre

barbollaire ha dit...

follet gràcies per la teva recomanació, hauré de sortir a buscar els colors del vent..

Petonets dolços
_______________________

Gatot respecte això de la propietat del mar... alguna cosa haurem de dir, doncs, a Arare!!!. ;¬P...

I no pensava haver estat parlant de propietats o de posseir res... O, com a mínim, no era aquesta la meva intenció...

Petonets i abraçades dolces, gens possessives, company.
Gràcies per venir
____________________________

Moltíssimes gràcies Viatger!

____________________________

iruna mentre no tinguem un cataclisme de dimension còsmiques, el mar, més o menys claveguera, l'anirem trobant...

l'amor, potser ja no seria tan senzill que sigui sempre...

el ferro de marcar fa temps es va fondre... però la marca queda per sempre a la pell, als dins...

tota la resta és el que és quan és... i canvia, caleidoscopicament, depenent del moment...

Gràcies per venir.
Petonet dolç.

Carme R ha dit...

Vola tristament
com una papallona.
Una papallona d'arna
que ens ha rosegat
un tros de mar i un tros de cor.
Ales lleugeres acaronen ferides
i semblen despertar-les de nou.
Toco una melodia de pensament
com el màgic flautista,
i m'enduc tota mena d'arnes...
cap a un forat immens,
on oblidar-les.

barbollaire ha dit...

carme .... buuuuuuuuuuuuuufffff!!!

petonet dolç ;¬)**

Arare ha dit...

Això, això, Gatot! Jo el puc compartir, però és meu!
;)

company, feia dies que no venia. De vegades necessito reposar de blocs, encara que escrigui el meu. No sé si s'entén... però és així.

Una abraçada fooooooooooorrrrrrrrrrrrrtaaaaaaaaaaaa des del MEU mar :)**

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape