Sensacions: Vidre

Sense dubtes opinables
cerco un mirall on subornar-me,
amb mirades previsiblement vàcues.

Acarono la fredor del vidre
que grinyola sota la pressió
dels meus dits.

Com tants sentiments...

Qualsevol mà gira el rellotge
i tot a l’univers es capgira.

Mesurat en una escala
comprensible pels humans.

Fanalets de paper
en un conjunt marginal
de mecanismes moleculars.

Enyorant el mar al cos despullat
després del somni d’estimar-nos.

Culpa recòndita marcada pel ferro dels anys.

Envelliment lasciu enquistat
en una ingenuïtat adolescent.

Estranger de bogeria ennuegada
descodificant els ressorts
dels coneixements adquirits.