dimecres, 9 de gener de 2008

Sensacions: Vertigen



Credulitat impostada
com l’arbre que creix

de la roca i el mar.


A l’espera d’un final digníssim,

com de diva,

dins la quietud

de paraules ampul·loses.


Les forces giren

en un moviment

de vertigen mesell.


Mediocritat raonable

a través de les diagonals

impossibles de l’escaquer.


L’explicació és sobrera.


Sols val endurir el somriure

com una imatge

de significat absolut.

12 comentaris:

MoNaLiTzA ha dit...

l'explicacio, és sobrera?

barbollaire ha dit...

MoNaLiTzA si, és sobrera.. No fa falta, potser, explicar el perquè de tot...
Això si, si mai vols, més endavant, podria explicar-te el què...
Son aquelles coses que et marquen des de que ets nen... i després es fa difícil redreçar-ho...

Gràcies per venir, bonica! I gràcies pel petó i les imatges de ca teva (que ja havia vist perquè t'he regirat tota la web i el forum des de que ens coneixem)
Son precioses...

Una bosseta de petonets dolços, carinyet ;¬)*

MoNaLiTzA ha dit...

si mai vols tu, les meves oídes estan a la teva disposició :)
la boca, muda (és com s'escolta millor) :)

Petonets també per tu, tresor!

L'Avi ha dit...

A vegades va bé deixar enrera les remores del passat, sobretot si el passat es remunta a l'infantessa...

barbollaire ha dit...

Avi teniu raó... però hi han coses de petit que marquen la forma de ser...

Com us prova l'any?
Una abraçada

elur ha dit...

Res, els somriures espontanis Poeta.
Cop de puny sobre la taula i a treure la tossuderia, que segur que te'n sobra, que ets taure! ;)

Petonets dolços amoret :******

Mandarinada Contraproduent ha dit...

Estàs melancolios?, es diu així??

He tornat, per que ja no podia soportar més la idea de no llegir-vos, per que em sentia sola i volia tenir-vos a tots aprop.

T'he enyorat.

Un peto dolç, dels de sempre :->

Joana ha dit...

El vertigen ...mareja. Aquietar-nos mentre, invisible, un balancí ens bressola...
Que tinguis un dia clar!

Carme R ha dit...

Miro, busco i trobo significats sempre múltiples,mentre fujo de qualsevol absolut. Canvio qualsevol mediocritat per raonable que sigui per invents i somnis i dreceres que multipliquen encara el sentit
de cada mot, de cada gest, de cada explicació, de cada diagonal per impossible que sigui. No endureixis el teu somriure, poeta. Què en podríem fer d'un somriure com de marbre? Petonets

barbollaire ha dit...

elur ... mira-te-la ella com s’ho ha fet venir bé per dir-me tossut. X¬DDDD!!!
I a sobre m’has fet riure!!!

Com ets follet...
I com t’estimo, trasto.
Petonets dolços ;¬)**********

Mandarinada Contraproduent Nina! Com va tot per UK? No és ben be melangia... és.. un altre cosa..

Jo també t’he trobat a faltar...
Un petonet ben dolçet, de retrobament, ;¬)********


Joana és un regal trobar-te... Sempre tens la mesura justa de les paraules... I sempre son dolces.
Moltíssimes gràcies, nina.
Un petó dolç ;¬)**

Carme R Trobant-vos aquí, és fa difícil, per no dir impossible, endurir el somriure...
Les vostres paraules, la vostra tendresa l’estova...

Una bosseta de petons dolços ;¬)***

Arare ha dit...

quanta duresa, oi? malgrat tot, el poema m'entusiasma. Un petó tovet.

barbollaire ha dit...

nina, que t'he d'explicar que tu no coneguis...

la vida és dura...

petonets dolços ;¬)**

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape