Sensacions: Vertigen
Credulitat impostada
com l’arbre que creix
de la roca i el mar.
A l’espera d’un final digníssim,
com de diva,
dins la quietud
de paraules ampul·loses.
Les forces giren
en un moviment
de vertigen mesell.
Mediocritat raonable
a través de les diagonals
impossibles de l’escaquer.
L’explicació és sobrera.
Sols val endurir el somriure
com una imatge
de significat absolut.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada