divendres, 18 de gener de 2008

Sensacions: Roda de fira



Coartada de paraules
escrites amb entonació

oblidada.


Traç de riure burleta.


Un cop més, crèdul.


L’oblit sense mots ni mirades.


Tirabuixó de sentiments
ridículs
bandejats
al buit de la roda de fira.

Gèlides matinades impossibles


Silenci.

14 comentaris:

barbollaire ha dit...

Parole, parole, parole
(Mina)

Cara, cosa mi succede stasera, ti guardo ed è come la prima volta
Che cosa sei, che cosa sei, che cosa sei
Non vorrei parlare
Cosa sei
Ma tu sei la frase d’amore cominciata e mai finita
Non cambi mai, non cambi mai, non cambi mai
Tu sei il mio ieri, il mio oggi
Proprio mai
È il mio sempre, inquietudine
Adesso ormai ci puoi provare
chiamami tormento dai, già che ci sei
Tu sei come il vento che porta i violini e le rose
Caramelle non ne voglio più
Certe volte non ti capisco
Le rose e violini
questa sera raccontali a un’altra,
violini e rose li posso sentire
quando la cosa mi va se mi va,
quando è il momento
e dopo si vedrà
Una parola ancora
Parole, parole, parole
Ascoltami
Parole, parole, parole
Ti prego
Parole, parole, parole
Io ti giuro
Parole, parole, parole, parole parole soltanto parole, parole tra noi
Ecco il mio destino, parlarti, parlarti come la prima volta
Che cosa sei, che cosa sei, che cosa sei,
No, non dire nulla, c’è la notte che parla
Cosa sei
La romantica notte
Non cambi mai, non cambi mai, non cambi mai
Tu sei il mio sogno proibito
Proprio mai
È vero, speranza

Nessuno più ti può fermare
chiamami passione dai, hai visto mai
Si spegne nei tuoi occhi la luna e si accendono i grilli
Caramelle non ne voglio più
Se tu non ci fossi bisognerebbe inventarti
La luna ed i grilli/ normalmente mi tengono sveglia
mentre io voglio dormire e sognare
l’uomo che a volte c’è in te quando c’è
che parla meno/ ma può piacere a me
Una parola ancora
Parole, parole, parole
Ascoltami
Parole, parole, parole
Ti prego
Parole, parole, parole
Io ti giuro
Parole, parole, parole, parole parole soltanto parole, parole tra noi
Che cosa sei
Parole, parole, parole
Che cosa sei
Parole, parole, parole
Che cosa sei
Parole, parole, parole
Che cosa sei
Parole, parole, parole, parole parole soltanto parole, parole tra noi

Carme ha dit...

Paraules: estris traidors d'interpretació sempre incerta.

Sentiments: terratrèmols interiors que poden ser prou devastadors, difícilment ridículs.

Silenci: absència de so, sovint més traidora encara que les paraules.

I amb aquestes eines encara sobrevivim?

La bellesa en salva i la poesia també. M'hi capbusso esperant un miracle.

barbollaire ha dit...

Carme i tant que sobrevivim!!!
Perquè quan menys t'ho esperes, arriba una paraula, un so, un mail (siguem moderns!)... i se't queda aquella cara, amb un somriure embadalit... i saps que no pots deixar d'estimar... fins i tot els silencis...

ara em sembla que m'he empatollat...

Petonet dolç i capbussat :¬)***

zel ha dit...

rínxolats
els cabells s'han glaçat a l'alçada
dels teus ulls

rialles
retrobant el sentit que esbocina
els silencis

ràncunies
que s'ha endut el primer raig
de la lluna d'anit

romàntic
romanceges rumiant rauxes rogenques
remor de res


Apala, quin rosari!

Molts petons

barbollaire ha dit...

zel nina..es que em deixes que no se que dir...
I això que aquest escrit està escrit fa un parell d'anys...
Quan vaig començar al bloc no el vaig penjar per si algú passava per casa i ho llegia...
Ara, no se si passa o no... Però m'és ben igual...
L'he trobat avui, fent neteja de documents, i no m'ha semblat gaire dolent com per no penjar-ho...
Quin "rollo", no? jo que mai explico el que escric...

Roser, gràcies per les teves paraules
Petonets dolços :¬)***

Waipu Carolina ha dit...

a vegades la sensació de vacio i donar voltes sense arribar a cap lloc és una completa agonia.

Petonets

Joana ha dit...

I a cops les siluetes rivetejades de cossos escorredissos ens empenyen a cercar-nos i a cercar-los, això sí sempre en silenci... per no destorbar els somnis i les mirades... de matinada quan el fred gosa despertar-nos...
Com sempre m'agrada la barreja de sensacions!
Un petó de dissabte assolellat!

Arare ha dit...

Doncs a mi la sensació que més m'agrada del teu poema és

un cop més, crèdul.

Una abraçada de dissabte (massa) assolellat... tant de bo plogués, no trobes?

annanti ha dit...

He estat llegint els teus poemes. M'agraden, m'agrada el que hi dius i com ho dius.
Tant de bo jo pogués escriure sobre altres sensacions, però encara tinc massa ferida l’ànima i els meus poemes son tristos i potser massa profunds. Desitjo passar pàgina aviat i ser capaç de tornar a escriure a la vida amb general.

Els teus poemes m’han obert una mica els ulls en aquest sentit i t’ho vull agrair.

Seguiré entrant a llegir aquestes sensacions teves.

Una abraçada,
Anna

iruna ha dit...

en un poema escrit fa un parell d'anys... te dixo un mosset al cul, a data 20 de gener de 2008

una abraçada, poeta!

barbollaire ha dit...

Waipu Carolina completament d’acord. Petonets dolços ;¬)**


Joana Un petonet dolç de diumenge... Bona setmana nina! ;¬)*****


Arare és que ho he sigut i ho sóc tantes vegades!!!! I mira que ser que hauria de ser un sic més cerebral... Però si algú em cau bé... si és capaç de fer que m’obri... aleshores baixo totes les defenses i quedo al descobert...
Hauria de ploure, Mariana, i tant!!!
Petonets i abraçades dolces, nina ;¬)******

annanti Saps... he passat per les teves tres cases... I voldria haver tingut el coratge de deixar-te un comentari... Però que pots dir que no sembli de compromís?

Nina, jo no sé, ni vull, donar consells. Prou feina tinc jo per anar vivint. Però estic convençut, perquè la vida és això, que un dia et trobaràs amb un somriure de bat a bat il•luminant-te el cor.
I sabent els records com una carícia dolça als dins...

Jo, sols tinc una certa gràcia ajuntant paraules, Anna. Però sols per llegir el que em dius val la pena continuar escrivint...
I ara no sé si m’he explicat...

Vine sempre que vulguis, aquí les portes sempre son obertes.

Una abraçada i un petonet dolç :¬)**

iruna tu, xiqueta, que tens les claus de totes les portes, il•lumines casa meva amb la teva presencia (i els teus mossets), amb una màgia i dolcesa diferents...

Gràcies per venir..
Una abraçada fetillera (i un petonet dolç) :¬)***

annanti ha dit...

T'has explicat la mar de bé. I espero que tinguis raó amb l'ho del somriure al cor.
Aixó és la vida tal com dius.

Gràcies per tot, de cor.

elur ha dit...

Avui no sabria què dir-te sobre el poema... aquest temps primaveral m'està deixant ko...

passo sense fer gaire soroll, el just perquè sàpiques que sóc aquí, el just per omplir-te de petons, Poeta.
Bona nit i bonics somnis.
T'estimo.

Arare ha dit...

aix, noi, com pots deixar que hi hagi 13 comentaris, en un dimarts?

vade retro!

un petó extra per fer-ne 14.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape