Sensacions: Nostàlgia magmàtica

Pico l’ullet al vent
que destil•la fragàncies
de perles maragdes.

Forma simbòlica
de l’aire
que fa oblidar lletres
i paraules.

Soroll de buit
geològic
ancorat entre ribes
i runes.

Abraço la gota
que esquitxa
la nit reflectida
a les fruites tardanes.

Gel dins del bronze.
Nostàlgia magmàtica.

Ballet blanc assimilat
a llunyanies amnèsiques
del temps.

Silenci com mot d’oblit.