diumenge, 27 de gener de 2008

Sensacions: Interiors taronges



L’endemà no va ser l’endemà.
No havien ulls.


En l’interior, nu,

el mecanisme principal

posà en evidència

la fràgil fal•làcia

d’Ícar.


Essències

de les carícies cruels

de sentiment projectats,

com un obscuríssim gel,

a l’esquena.


Interiors taronges

d’alenades geomètriques.


Escissió d’un absolut

imperfecte.

No hi ha lluita

ni competició.


El concepte es relativitza

en la seva pròpia
formulació.
Porta sense frontisses.


Aplicació artesanal

d’emblemes

en els que no creiem.

7 comentaris:

barbollaire ha dit...

Have you seen my love?
(Rosie Thomas - Àlbum: When We Were Small)

Have you seen my love?
Is he far away?
Have you seen the one for me?
His face lights up my day
I won't let one boy steal a kiss or call me his
Instead I'll wait for his voice to call out and carry these daydreams away

Have you seen my love?
Is he far away?
Have you seen the one for me?
I won't let him get him get away
Please tell him that I'm waiting for him
Praying for him
Night and day
For now I'll be a lonely girl longing for his sweet embrace

Please tell him that I'm waiting for him
Praying for him
Night and Day
For now I'll be a lonely girl just long for his sweet embrace

Carme Fortià ha dit...

Sento fredor al llegir aquestes paraules, fredor que contrasta amb la calidesa d'un color, que ara sembla haver-se traït.

Descobrint paraules, descobrint melodies...

barbollaire ha dit...

Carme fortià... potser si... la pell, els cossos també son càlids... i quants cops no els trobem freds i allunyats...

Gràcies per venir, nina. Petonet dolç ;¬)**

Joana ha dit...

I potser no cal,creure-hi... Per a què?
Sobrevivim en la més gèlida de les situacions per tornar a néixer i revifar-nos...
Bona nit poeta!

barbollaire ha dit...

Joana si, potser és així, no? sempre revifem d'una manera o una altre.

Bosseta de petons dolços com tu, nina
;¬)***

Carme R ha dit...

Rellegeixo, rellegeixo, i em costa de trobar-t'hi, en aquests mots exquisidament enllaçats, potser precisament per amagar-te. No em dono per vençuda, segur que t'hi trobaré més d'hora o més tard. Potser en els darrers versos...
qui sap? "Aplicació artesanal d'emblemes en els que no creiem"

barbollaire ha dit...

Carme R som polièdrics... per tant jo també hi sóc aquí...
en un moment de solitud com tothom el tenim...

Petonet dolç... :¬)**

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape