Sensacions: Interiors taronges
L’endemà no va ser l’endemà.
No havien ulls.
En l’interior, nu,
el mecanisme principal
posà en evidència
la fràgil fal•làcia
d’Ícar.
Essències
de les carícies cruels
de sentiment projectats,
com un obscuríssim gel,
a l’esquena.
Interiors taronges
d’alenades geomètriques.
Escissió d’un absolut
imperfecte.
No hi ha lluita
ni competició.
El concepte es relativitza
en la seva pròpia formulació.
Porta sense frontisses.
Aplicació artesanal
d’emblemes
en els que no creiem.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada