Sensacions: Dibuixos gramàtics.

Amanyagat per la melodia única
de la teva veu
em decideixo a dibuixar somriures
com si acaronés un cos.

El teu.

Somiant-lo reflectint
el teu esguard.
En una perspectiva mestissa
d’enfiladisses i geranis.

Envoltat d’espelmes que crepiten
projectant aromes de clavellines.

Acotxat per arpegis i escales,
negres i blanques,
de Satie, Debussy o Bach.

En una lectura oscil•lant i frondosa.

Com una complicitat suggeridora
de saltimbanquis gramàtics.

Frescor àcida i revifadora,
poma menjada sobre molsa,
per escriure que l’únic regle
és un somriure.

I el bes.
Sempre amatent per fer
fugir les foscors
que ens corprenen...
mentre ens abracem.