diumenge, 20 de gener de 2008

Sensacions: Dibuix inesperat



Rebutjo una vida que m’arriba
freda i polida com una carta

escrita a màquina.


Faig punta als llapis

i escric en qualsevol marge.

De vegades amb lletra petita.

D’altres amb lletra de pal

i dibuixos que ningú espera.


Puc veure mirades de rebuig

i astorament.


Silencis i incomprensió.


Per què trencar allò

que ens arriba perfectament

pautat?


Esforç per mantenir una claredat

mental sols necessària

per algunes ombres grises.


Penediment d’impulsos

que creixen en les paraules

com una bogeria,

quasi física,

en portes carrinclones

que hom tanca cínicament.


Voluptuós desig de mots

amarant l’existència

de cossos prenent

consciencia del plaer

de ser.

9 comentaris:

barbollaire ha dit...

Virtual Insanity
(Jamiroquai - Àlbum:Travelling Without Moving)

Oh yeah what we're living in (let me tell ya)
It' a wonder man can eat at all
When things are big
That should be small
Who can tell what magic spells we'll be doing for us.
And I'm giving all my love to this world
Only to be told
I can't see, I can't breathe
No more will we be
And nothing's gonna change the way we live
Cuz we can always take and never give
And now that things are changing for the worse,
See, it's a crazy world we're living in
And I just can't see that half of us immersed in sin
Is all we have to give these

Futures made of virtual insanity
now always seem, to be governed by this love we have
For useless, twisting, our new technology
Oh now there is no sound for we all live underground

And I'm thinking in what a mess we're in
Hard to know when to begin
If I could slip the sickly ties that earthly man has made
And now every mother can choose the color of her child
That's not nature's way
Well that's what they said yesterday
There's nothing left to do but pray
I think it's time I found a new religion
Whoaaa it's so insane to synthesize another strain
There's something in these futures that we have to be told.

Futures made of virtual insanity
now always seem, to be governed by this love we have
For useless, twisting of our then new technology
Oh now there is no sound for we all live underground

Now there's no sound if we all live underground
And now it's virtual insanity
Forget your virtual reality
Oh, there's nothing so bad, I know yeah
(Bridge)
Oh, this virtual insanity, we're living in,
Has got to change, yeah
Things will never be the same
And I can't go on
While we're living in oh, oh virtual insanity
Oh, this world has got to change
Cos I just, I just can't keep going on, it was virtual,
Virtual insanity that we're living in, that we're living in
That virtual insanity is what it is

Chorus x2:

Futures made of virtual insanity
now always seem to be governed by this love we have
For useless, twisting, our new technology
Oh there is no sound for we all live underground

Living - Virtual Insanity
Living - Virtual Insanity
Living - Virtual Insanity
Living - Virtual Insanity

Virtual Insanity is what we're living in

the silver blue sea ha dit...

"... prenent consciència del plaer de ser." Uhmmmm
Què ho deu fer que no marxaria mai de ca teva? aiss
Bona setmana, guapo! i un petonet

Carme R ha dit...

Allò masa pautat sempre em sembla un pèl avorrit, no sé si cal trencar-ho, o potser simplement deixar-ho de banda.

M'agraden molt els versos finals, me'ls aprenc de memòria, perquè quan em voltin per dins sàpiga d'on han vingut... i és que sempre he tingut voluptuós desig de mots que amaren l'existència del meu cos prenent consciència del plaer de ser... Però que consti que mai no se m'hauria acudit de dir-ho així. Preciós.

XeXu ha dit...

És molt important ser un mateix, i de vegades cal anar en contra de tot i tothom per defensar això. Total, qui té més raó, qui defensa les seves idees o qui segueix les establertes?

La cançó m'encanta, és una obra mestra d'en JK, impagable.

iruna ha dit...

barbollaire...

a la mateixa vida que a moments pot semblar "freda i polida", fas poemes i dibuixos... inesperats?

disfruta'ls, carinyet, com a natros mos fas disfrutar

m'agrada quan ho fas

elur ha dit...

Fes-ne cas omís estimat Poeta de les mirades de rebuig, dels silencis i la incomprensió. Segueix dibuixant com fins ara, amb paraules, amb colors... no deixis que ningú t'ho prengui això, ja no series tu.

M'agraden els teus dibuixos. M'agrada la teva lletra. M'estimo les teves paraules.

Una abraçada dolça, tendre Poeta :**********

mercè ha dit...

a mi m'ha agradat molt, i a mi tmapoc m'agraden els coses massa pautades,

barbollaire ha dit...

the silver blue sea bona setmana bonica. Petoent dolç :¬)**

Carme R és que has vist que, molt cops, sóc una mica retòric dient les coses.
Bona nit. Un petó dolç ;¬)*

XeXu al meu entendre, la raó com la veritat, no les coneix ningú... perquè no existeix com una entitat absoluta.

Em fa feliç trobar-te tant sovint a casa, company!
Una abraçada ;¬)*

iruna tu... tu saps... tu coneixes els mecanismes, les raons, els silencis, els mots..
no se si sóc capaç de fer-vos fruir amb el que escric...
de vegades és massa meu... massa cru... neix massa dels dins...
i tinc por de fer mal...

saps que m’agrada trobar-te a casa...

gràcies...
petonet dolç ;¬)*

elur, follet... m’agradaria poder regalar-vos coses clars, netes... tenir quelcom a les mans per donar-vos...

Un petonet i una abraçada, nina ;¬)**

mercè gràcies! Un petó :¬)*

Arare ha dit...

Amb lo xulo que és trencar pautes!!!!

trenquem-les totes!

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape