Sensacions: Dibuix inesperat

Rebutjo una vida que m’arriba
freda i polida com una carta
escrita a màquina.

Faig punta als llapis
i escric en qualsevol marge.
De vegades amb lletra petita.
D’altres amb lletra de pal
i dibuixos que ningú espera.

Puc veure mirades de rebuig
i astorament.

Silencis i incomprensió.

Per què trencar allò
que ens arriba perfectament
pautat?

Esforç per mantenir una claredat
mental sols necessària
per algunes ombres grises.

Penediment d’impulsos
que creixen en les paraules
com una bogeria,
quasi física,
en portes carrinclones
que hom tanca cínicament.

Voluptuós desig de mots
amarant l’existència
de cossos prenent
consciencia del plaer
de ser.