diumenge, 13 de gener de 2008

Sensacions: Claustre



El ressò del silenci al claustre
ajorna els detalls,
rotunds,
d’una retòrica impossible.

Seqüència retrospectiva.
Petjades nues
sobre humides rajoles
circumstancials.

9 comentaris:

barbollaire ha dit...

The Dangling Conversation
(Paul Simon , Simon & Garfunkel – Àlbum: Live From New York City 1967)

It's a still life water color,
Of a now late afternoon,
As the sun shines through the curtained lace
And shadows wash the room.
And we sit and drink our coffee
Couched in our indifference,
Like shells upon the shore
You can hear the ocean roar
In the dangling conversation
And the superficial sighs,
The borders of our lives.

And you read your Emily Dickinson,
And I my Robert Frost,
And we note our place with bookmarkers
That measure what we've lost.
Like a poem poorly written
We are verses out of rhythm,
Couplets out of rhyme,
In syncopated time
And the dangled conversation
And the superficial sighs,
Are the borders of our lives.

Yes, we speak of things that matter,
With words that must be said,
"Can analysis be worthwhile?"
"Is the theater really dead?"
And how the room is softly faded
And I only kiss your shadow,
I cannot feel your hand,
You're a stranger now unto me
Lost in the dangling conversation.
And the superficial sighs,
In the borders of our lives.

Joana ha dit...

Ajornem , doncs, els detalls i escoltem el silenci....
Amb aquesta cançó val la pena estar amb silenci...
Gràcies per totes aquestes meravelles pels sentits!
Un petó de diumenge!

elur ha dit...

Poeta... una abraçada dolça.

Podria dir tantes coses, però avui seré breu, per allò de no pixar fora de test cada vegada que escric a casa teva.

M'agrada molt aquest poema, m'agrada molt trobar-te aquí (i allà) cada dia, m'agrades tu :)

Petonets amoret.

Carme ha dit...

UUUffff! Encara hi ets! Quina sort! Ara mateix em sabria greu que no hi fossis.

Aprofitem el silenci doncs, sempre va bé. Avui he tingut un diumenge sorollós, el teu claustre i la teva música m'han anat la mar de bé.

Petonets

annanti ha dit...

Gràcies per ka sensació, la música, els mots, justos.

M'agrada't trobar aquest recó.
Una abraçada

barbollaire ha dit...

joana gràcies a tu per venir a casa i per les teves paraules...
Un petó de... dilluns ja! ;¬)**
_____________________________
elur no pixes fora de test...
gràcies follet dolç... per tot..
Un cabasset de petons... ;¬)**
___________________________
carme més a baix he explicat les raons...
Gràcies per venir.
Petonet dolç :¬)**
__________________________
annanti Benvinguda a casa!
Disposa del que hi ha com et plagui...
Gràcies a tu per venir...

La dura bellesa de les teves cases m'han colpit... Malgrat no he pogut evitar un somriure amb l'historia de les claus, el serraller, el mòbil... Perquè, estic convençut que, d'aquí no res, ho podràs explicar amb un somriure... "aquell dia que em vaig deixar les claus i..."

I m'afalaga que et trobis bé a casa meva...
Torna sempre que vulguis.

Una abraçada, nina
;¬)

MoNaLiTzA ha dit...

:D

Arare ha dit...

jo sóc una copiona (monalitza, ja et pagaré drets d'autora)

:D

barbollaire ha dit...

MoNaLiTzA somriure busca-raons i Arare copiona :¬D, :¬D!!

(us estimo, nines!)
Petonets dolços

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape