divendres, 11 de gener de 2008

Sensacions: Arabesc



La fiblada del record
del contorn dels teus llavis

esclata, sobtadament punyent,

en el retorn del esguard perdut.


Seduït per la temptació

d’acaronar-me en tu

sense que hi siguis.


Deliri de músiques diferents.


Arabesc multicolor

aixopluc de sentiments.

Joia estamordida
a la recerca d’uns cabells

en desordre.


La tensió de la sina.


Estenent un silenci

com la fressa dels llavis

als llavis.


O al sexe.


Desorientada supervivència

de tremolors solitàries.


I la vibració del teu nom

acaronant la llengua

i la boca.


10 comentaris:

barbollaire ha dit...

Tu Me Acostumbraste
(Chavela Vargas - Àlbum: Babel Soundtrack)

Tu me acostumbraste
A todas esas cosas
Y tu me enseñaste
Que son maravillosas
Sutil llegaste a mi
Como una tentación
Llenando de ansiedad
Mi corazón.

Yo no comprendia
Como se queria
En tu mundo raro
Y por ti aprendi
Por eso me pregunto
Al ver que me olvidaste
Por qué no me enseñaste
Como se vive sin ti?

Carme R ha dit...

Poema d'amor... saps que et crec, quan dius que només escrius per tu? et crec , et crec, està bé, et crec... però m'ha costat una mica, perquè pel fet d'escriure-ho, i penjar-ho al blog, ja sembla que busquis lectors/es i si el busques... per què els deus buscar. No, no, no, ja et crec, ja et crec!

Petonets, petonets, petonets

Anònim ha dit...

un petonet de lluna

barbollaire ha dit...

carme suposo que pel mateix de fons que les persones es confessen, o van al psicòleg o la psiquiatra...
No escric, bé no sempre, pensant en que me llegirà algú...
Però si em llegeix, si em llegiu... i ho feu vostre... o podeu copsar el que voldria dir, cridar, plorar...

Mentre escric això sona el "Ballet des ombres heureuses" de Orphée et Eurydice de Gluck... Ho has escoltat mai? T'ho recomano.

ombres heureuses en anglès ho tradueixen per "blessed spirits"... Esperits beneits?, santificats?

Carme saps tot el que em trasbalsa i m'honora qualsevol comentari teu? Tinc la sensació que mires i veus un xic més enllà... Que em veus...

Però em fa molt feliç trobar-te aquí. Molt...
L'hora que és... Un té verd amb menta?
Petonets dolços, tendres i agraïts, nina
:¬)******

barbollaire ha dit...

lluna? marta? gràcies pel petó ... és wi-fi? Des de el menjador? X¬D

M'ha fet il.lusió...
Petonet dolç :¬)*

Carme R ha dit...

Bé, Barbollaire, t'acceptaria molt de gust un tè verd amb menta. Encara que me'ls proposis de broma. No se sap mai.

No si si puc creure'm que és veritat que veig més enllà, que et veig tal com ets, no sé si és veritat. Simplement és que les teves paraules t'acosten molt i que em sembla que hi ha coses que les sentim igual, com si fos possible que hi hagin històries paral·leles o que s'assemblen, sense haver-se conegut mai. Segurament tot són il·lusions. Potser som tant diferents i no ens assemblem de res i busquem, coses molt diferents, a la a vida. En qualsevol cas les paraules t'apropen. I em fan sentir moltes coses, i em sembla que m'hi reconec. Les meves paraules són molt més directes, menys suggeridores que les teves. Sovint em fas enveja, ja m'agradaria, ja jugar amb les paraules com tu ho fas. Però t'admiro en els teus molts i admirar algú és també un plaer.

Petonets ben dolços. M'agrada que ens pogiuem acompanyar unes estonetes.

Carme ha dit...

Molts? molts què?

Volia dir t'admiro en els teu mots

Carme R ha dit...

Sóc una mica esverada, sempre m'oblido coses que volia dir i pico malament les tecles de les lletres. Ai! quina paciència! I jo aquí usant i abusant dels comentaris.

No conec la música que escoltes, la buscaré: Gluck.
Les ombres heureuses, prefereixo traduir-les sense passar per l'anglès, i que siguin "Les ombres felices" M'agrada més... sempre la felicitat, com un dret de tenir-la, com un deure de buscar-la.

Un petó

barbollaire ha dit...

Carme simplement gràcies...M'agradaria no haver-te molestat, mai, amb cap dels meus comentaris... perquè tu sols tens paraules dolces per mi...

i no voldria semblar un desagraït...

Petonets dolços ;¬)***

Carme R ha dit...

Molestat? Rellegeixo, què dimonis he escrit que et pugui fer creure que m'has molestat? No, no m'has molestat, ni gens ni mica. Jo també trobo que totes les teves paraules són dolces. Cap problema.

Només que no vull fe-me la llesta pensant que de veritat, de veritat veig més enllà, veig dins de tu. Podria ser que sí... perquè tinc una facilitat empàtica, però també podria ser que no i que m'agradi pensar en les coincidències més del que són. Crec que això no és un problema i que ja ho anirem decobrint mica en mica.

Una abraçada.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape