dimarts, 1 de gener de 2008

Sensacions: Amor Gebrat




Relativitats opinables.
Dictamen inconsistent

caigut al batent de la porta.


Vanitat i culpabilitat.

Inseguretat i força.


Reducció gradual.

Ballet metòdic

fins arribar al pòsit inert.


Àngel d’estirp diabòlica.

Traïció generosa

de sentiments fluctuants.

10 comentaris:

barbollaire ha dit...

HOPE THERE'S SOMEONE
Antony And The Johnsons - Àlbum: I'm A Bird Now (2005)

Hope there's someone
Who'll set my heart free
Nice to hold when I'm tired

There's a ghost on the horizon
When I go to bed
How can I fall asleep at night
How will I rest my head

Oh I'm scared of the middle place
Between light and nowhere
I don't want to be the one
Left in there, left in there

There's a man on the horizon
Wish that I'd go to bed
If I fall to his feet tonight
Will allow rest my head

So here's hoping I will not drown
Or paralyze in light
And godsend I don't want to go
To the seal's watershed

Hope there's someone
Who'll take care of me
When I die, Will I go

Hope there's someone
Who'll set my heart free
Nice to hold when I'm tired

elur ha dit...

ja saps tot el que penso Poeta... però si cal ho repeteixo, no deixis mai de ser tu, no deixis mai de mirar per tu, no deixis mai que ningú et trepitgi, no deixis mai d'estimar com ho fas...


" Mi abuela tenía una teoría muy interesante, decía que si bien todos nacemos con una caja de cerillas en nuestro interior, no las podemos encender solos, necesitamos oxígeno y la ayuda de una vela. Sólo que en este caso el oxígeno tiene que provenir, por ejemplo, del aliento de la persona amada; la vela puede ser cualquier tipo de alimento, música, caricia, palabra o sonido que haga disparar el detonador y así encender una de las cerillas. Por un momento, nos sentiremos deslumbrados por una intensa emoción. "
Laura Esquivel _ Como agua para chocolate (fragmento)

Tu ets llumí i alè, estimat Poeta, no ho oblidis MAI.

Petonets de núvols de cotó :****

barbollaire ha dit...

gràcies follet per tenir tant bon concepte de mi...
però crec que aquest canvi d'any ha passat fent mal a esquerra i dreta...

i si estimar com ho faig, sols fa mal als altres?
no estaré, doncs, equivocat?

petonet dolç ;¬)*

elur ha dit...

Dubto molt que sigui així Poeta, ho dubto molt...

CINCO PERMISOS ESENCIALES QUE CONDICIONAN NUESTRO "SER PERSONA"
1) Me concedo a mí mismo el permiso de estar y de ser quien soy, en lugar de creer que debo esperar que otro determine dónde yo debería estar o cómo debería ser.

2) Me concedo a mí mismo el permiso de sentir lo que siento, en vez de sentir lo que otros sentirían en mi lugar.

3) Me concedo a mí mismo el permiso de pensar lo que pienso y también el derecho de decirlo, si quiero, o de callármelo, si es que así me conviene.

4) Me concedo a mí mismo el permiso de correr los riesgos que yo decida correr, con la única condición de aceptar pagar yo mismo los precios de esos riesgos.

5) Me concedo a mí mismo el permiso de buscar lo que yo creo que necesito del mundo, en lugar de esperar que alguien más me dé el permiso para obtenerlo.

Fuente: "El camino de la AUTODEPENDENCIA" (Jorge Bucay)

Alguns el consideren un xarlatà, però jo que he llegit alguna cosa seva, penso que té raó en moltes coses, i aquests cinc permisos són bàsics per sentir-se bé amb un/a mateixa sense fer mal a ningú més. Dubto que no els facis servir Poeta, encara que no els haguéssis llegit mai.

Petons d'eucaliptus :*****

barbollaire ha dit...

doncs que no sigui això el motiu perquè no em sento bé amb mi mateix!!! :¬P

realment ets balsàmica pels dins, com l'ecualiptus per les congestions!
(quina metàfora més dolenta i borde!)

t'estimo.
Un petonet dolç, dolç follet

iruna ha dit...

barbollaire,

només vinc a dixar-te el primer mosset al cul del 2008... "gramàtic"... i tendre, com tu.

si algú et fa mal, si tu mateix te'n fas, defensa't, eh! mos hem de cuidar, carinyet.

a mi no em fa mal la teua manera d'estimar. i espero no fer-te mal jo, estimant-te.

una abraçada, amic-amor.

Carme Fortià ha dit...

Avui és la foto la que em roba el cor... Preciosa!

Bon any!

barbollaire ha dit...

Carme Fortià moltíssimes gracies.
Bon any!

Carme R ha dit...

Estimar, pot fer mal? No serà més aviat no estimar que fa mal? Jo sempre he cregut que es pot estimar més del que habitualment es creu que es pot estimar... i sense fer mal.

L'expressió de traïció generosa m'agrada, em fa rumiar moltes coses de les quals em sento a prop.

D'acord amb el que diuen aquestes noies d'aquí dalt que ja es veu que t'estimen molt. Fes cas a l'Elur i sigues tu mateix.

barbollaire ha dit...

Carme R faré el que podré...
no sempre s'està a "totes les voltes" necessàries per fer allò que s'ha de fer...

Moltes gràcies per les teves paraules.
Un petonet dolç

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape