dilluns, 29 d’octubre de 2007

De pas: Viure





Viure,
amb l’alegria de saber

que és l’única vida

que podrem sentir.


Viure,

amb l’ elegant

sentiment de solitud

silenciosa.


Viure,

en un petit carrer

ple de flors

i cadires fora.


Viure,

amb la por

als moments de felicitat

repicant els dins.


Viure,

de llunyanies esbarriades

entre neules de sarga

i sauló.


Viure,

tintant papers i teles

exquisidament

amarades de tu.


Viure,

pel plaer de viure

la nostra vida.


Viure,

per no haver de viure,

innecessàriament,

les vides d’altres.


Viure,

veient passar
el moments
dibuixant ombres

i llums polsegosos.

8 comentaris:

barbollaire ha dit...

Pra Ser Sincero
(Marisa Monte/ Carlinhos Brown - Àlbum: Infinito Particular)
Eu era tão feliz
E não sabia, amor
Fiz tudo que eu quis
Confesso a minha dor...

E era tão real
Que eu só fazia fantasia
E não fazia mal...

E agora é tanto amor
Me abrace como foi
Te adoro e você vem comigo
Aonde quer que eu vôe...

E o que passou, calou
E o que virá, dirá
E só ao seu lado
Seu telhado
Me faz feliz de novo...

O tempo vai passar
E tudo vai entrar
No jeito certo
De nós dois...

As coisas são assim
E se será, será
Prá ser sincero
Meu remédio é
Te amar, te amar...

Não pense, por favor
Que eu não sei dizer
Que é amor tudo
O que eu sinto
Longe de você...

E agora é tanto amor
Me abrace como foi
Te adoro e você vem comigo
Aonde quer que eu vôe...

E o que passou, calou
E o que virá, dirá
E só ao seu lado
Seu telhado
Me faz feliz de novo...

O tempo vai passar
E tudo vai entrar
No jeito certo
De nós dois...

As coisas são assim
E se será, será
Prá ser sincero
Meu remédio é
Te amar, te amar...

Não pense, por favor
Que eu não sei dizer
Que é amor tudo
O que eu sinto
Longe de você...

elur ha dit...

VIURE!!!
Tan senzill i tan complicat alhora... a vegades fins i tot ens n'oblidem i ens deixem endur, seguint un ritme que no ens toca, una corrent que ens duu sense que ens n'adonem... fins que "despertem" i diem "vull viure!"... quantes vegades només sobrevivim? potser masses oi Poeta? hi ha massa coses que ens distreuen del viure... i cada dia hem d'aprendre'n de bell nou...

una abraçada immensa i un munt de petonassos salats i plens d'amor, que l'amor és la sal de la vida!
:********************

Joana ha dit...

Bufff... Hi ha una línea tan fina entre " viure" i " no viure"...Que Ja sé que no hi hem de pensar ( o sí ). En tot cas disfrutem, mentre vivim!
Sublim aquest poema!
Bona nit, poeta.

Arare ha dit...

preciós

barbollaire ha dit...

elur Els Pets ho canten, no? La vida és bonica però complicada...
Una abraçada gran, gran, gran un cabàs de petons dolços :¬)***

barbollaire ha dit...

joana és una de les fites que m'he posat... intentar fruir de la vida un xic més que fins ara...
bona nit Joana
Petonet dolç :¬)*

barbollaire ha dit...

Arare tu que em mires amb bons ulls... o parlaves del poema? XDDDD

Un petonasso ben fort i dolç, nina..

Arare ha dit...

ambdues coses, ambdues coses ;)

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape