De pas: Somriures fetillers

En obrir la porta
vaig ser sorprès
per la felicitat:
Mormolava
el meu nom
a cau d’orella.

Inventava colors
fets de carícies,
somriures
i petons.

Davant aquesta
escomesa,
inesperadament desitjada,
vaig rendir-me,
incondicionalment
a les abraçades
d’uns ulls
dolçament lluminosos.