dissabte, 27 d’octubre de 2007

De pas: Sense embolcalls.

I de sobte,
simplement,
la llum

de les teves paraules.


Tot el que es necessita

per viure.

Sense embolcalls
superflus.

2 comentaris:

elur ha dit...

Poeta... les teves paraules també són llum... no m'ha agradat gaire la idea negra del post anterior, perquè si llegeix tristesa i no m'agrada que estiguis trist...

llegir-te és endevinar contorns, colors, llum, ombres...

un cistellat ple de petonets ben dolços, estimat Barbollaire
:*********************

barbollaire ha dit...

follet per sort, immerescuda, existeix en aquest món algú amb tant poc seny com jo, que ha trobat temps per parlar-me i estirar-me les orelles...

I un mal, moment, tothom el te... Fins i tot jo...

Gràcies follet. T'estimo!

;¬)********

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape