De pas: Imatge monocroma

Colpejant el signe del mirall.
Enfilant espines
mentre s’estimen arrels.

Voldria despertar
i trobar un altre llum,
lluny del pom sec
de mirades habituals.

És el foc de la pedra.

No sóc capaç de respirar,
avui,
més enllà d’una ombra
de geografia morta.

No havia font ni paraula
en la línia que creuava
la nit.

Llàgrima de lentitud
àcida.

Racons greixosos
de dolcesa cansada.

El pes de la necessitat
d’aixecar els ulls:
cendres encadenades
que no veuen la porta
que s’intueix,
desoladament,
a tocar de les mans.

Necessitat de la companyia
d’una sola paraula.

Buit crepuscular.
Imatge monocroma.
Mirada al voltant:
Res.