De pas: Flors vora el riu

Escolto veus antigues
de terres enllà
abans de tatuar-me
el dins
amb la lluna reflectida
pel teu somriure.

Camino
sobre un tapís emboirat.
Com postals
de cicatrius ambigües.

I deixo fluir el bes
com riu
d’adolorida impaciència,
que s’obre pas,
fins la llera del teu cos.