dimecres, 10 d’octubre de 2007

De pas: Flors vora el riu





Escolto veus antigues
de terres enllà

abans de tatuar-me

el dins

amb la lluna reflectida

pel teu somriure.


Camino

sobre un tapís emboirat.

Com postals

de cicatrius ambigües.


I deixo fluir el bes

com riu

d’adolorida impaciència,

que s’obre pas,

fins la llera del teu cos.

7 comentaris:

iruna ha dit...

m'agrada molt
bona nit, poeta

iruna ha dit...

barbollaire...
si pogués aprendre el silenci...
però me costa.
gràcies per portar aquí esta cançó

barbollaire ha dit...

iruna gràcies a tu per ser-hi...
i per no deixar mai que et guanyi el silenci...

una abraçada dolça

elur ha dit...

Deliciós Poeta...

Els teus poemes són com carícies :)

Pilons de petonets dolços i emplujats :************

Arare ha dit...

això de la lletra del teu cos m'ha agradat... m'ha recordat aquella cançó del Llach "Escriu-me aviat" (en les os els teus ulls, en les tes les espatlles...

Bona nit, poeta.

barbollaire ha dit...

elur com les teves visites, com les teves paraules, com les teves fotos...

Petonets dolços, de dia gris i tardorenc!
:¬)**********

barbollaire ha dit...

Arare, nina...
em fa tan feliç anar-te trobant per aquest camins, ja sigui aquí o al teu mar...

bon dia, intrèpida capitana.
Cabasset de petons dolços
:¬)**********

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape